Una tècnica d’Emergències que va declarar com a testimoni en la causa penal sobre la gestió de la DANA va afirmar que va resultar estrany que els agents mediambientals de la Generalitat no foren mobilitzats el 29 d’octubre, malgrat formar part del pla d’emergència. El seu relat dibuixa una jornada amb alertes hidrològiques actives, decisions operatives centrades en els bombers i problemes en la circulació de la informació.
Segons va explicar, una companya de la sala de gestió va contactar amb el responsable dels agents mediambientals i la resposta va ser que no podien activar-se per risc laboral. A partir d’eixe punt, quan es van decretar les alertes hidrològiques en els llits del Magre (11.45) i del Pedrís (12.20), la sala ja no va tornar a dirigir-se a eixe cos i va enfocar les comunicacions cap als bombers. Atés que els agents mediambientals estan inclosos en el pla, la seua no activació va implicar prescindir d’un recurs previst per a la vigilància de llits i accessos durant episodis de pluja intensa.
Mobilització i risc laboral
La testimoni va subratllar que, encara que la Conselleria va oferir de manera expressa la disponibilitat dels agents mediambientals, eixe oferiment no va arribar a coneixement de la sala de control. Eixe buit apunta a un problema en el flux de comunicacions entre nivells de coordinació i operatius, amb el consegüent impacte en la rapidesa per a sumar recursos al dispositiu.
Mentrestant, els bombers forestals van ser enviats a un punt de control en el llit del Magre i a altres dos en el barranc de Poio. Fins a les 17.40, quan la tècnica va acabar el seu torn, no va rebre informes des d’eixos punts; va interpretar que, en absència de novetats, no s’estaven produint incidències rellevants. Eixe silenci operatiu va reforçar la percepció que la situació es mantenia estable en les zones vigilades, malgrat que les alertes continuaven vigents.
Sobre l’alerta a la població, va assegurar que en el seu torn no va sentir plantejar l’enviament d’un És-Alert. L’absència d’eixe debat suggerix que l’avaluació del risc no va aconseguir el llindar per a activar un avís massiu, a pesar que les alertes hidrològiques es van mantindre actives tota la jornada i no van ser desactivades. Eixe contrast entre risc sostingut i falta d’avís públic centra part de l’escrutini sobre els criteris seguits.
Alertes, anomenades i validació de dades
La sala de control va seguir els pluviòmetres i va utilitzar un mapa de calor elaborada amb les anomenades al 112 per a identificar les zones amb major complicació. Esta ferramenta permet prioritzar recursos i situar reforços allí on es concentren els avisos, ajustant l’operativa en temps real a la demanda registrada.
En el pla tècnic, va indicar que els avisos sobre cabals han de ser validats per personal del SAIH. Amb eixe marc, va considerar que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer hauria d’aportar més informació sobre el que pot succeir en cada conca per a facilitar decisions més anticipades i amb major certitud.
En conjunt, la seua declaració qüestiona per què no es va activar a un col·lectiu previst en el pla d’emergència i per què un oferiment formal no es va traduir en mobilització. També retrata una gestió recolzada en el seguiment instrumental i en el desplegament de bombers, amb alertes vigents durant tot el dia i sense ús del canal És-Alert. L’exposat serà clau per a delimitar responsabilitats i ajustar els protocols de comunicació i activació de recursos en episodis de pluja extrema.
