Mastodon
28.5 C
València
Dijous, 18 setembre, 2025

El valencià del futur: confiança, satisfacció i identitat (7)

Abelard Saragossà, membre de l'AVL, en una conferència

L’acadèmic Abelard Saragossà ha dedicat la vida a l’estudi del valencià | Àrbena

 

En la part anterior, hem comentat quin deu ser l’origen del valencià actual: el valencià treballat del segle XV. Ara, farem una presentació breu de l’evolució que porta fins al present. Tenim la idea que, en els segles XVI i XVII, es produí una «decadència». Certament, la creació literària recula; però el factor principal d’una llengua són els seus parlants i les institucions de la societat. Des d’eixa perspectiva, cal dir que el valencià no retrocedí ni en la llengua parlada ni en les institucions al llarg dels segles XVI i XVII. El valencià seguia sent la llengua del món administratiu i del món jurídic: de l’administració del Regne de València; de les lleis i dels notaris; de les institucions polítiques. I, sobretot, el valencià seguia sent la llengua del poble valencià.

 

Pel que fa a la qualitat de l’idioma, Josep Giner remarcava que, gramaticalment, el valencià dels segles XVI i XVII és superior al valencià del segle XV. El lingüiste valencià posa com a exemple la substitució de les formes llatines del pretèrit perfet (que eren irregulars: tu pensast, nosaltres pensam, vosaltres pensau) per formes regulars (tu pensares, nosaltres pensàrem, vosaltres pensàreu). Ací, comentarem una estructura que té transcendència en el present.

 

Inicialment, teníem les preposicions sus i sobre, heretades del llatí. No descriuré quin valor tenien perquè han mort. Els parlants les usaven d’una manera fosca: interferida. Davant d’això, vàrem crear tres paraules noves: dalt (que significa ‘a la part superior’: No viuen ací, sinó dalt); damunt (‘a la part immediatament superior, de manera que hi ha contacte’: Podeu posar cartells dalt dels nostres, o al costat; però no damunt) i amunt (‘moviment vertical, des de la part inferior’: Passejaven per l’avinguda del Vedat, amunt i avall).

 

Després de l’època clàssica, la paraula sus morí. La preposició sobre també hauria d’haver desaparegut; però l’hem conservada perquè li hem canviat el valor. En qualsevol comarca valenciana, sobre (Parlar sobre un tema) significa ‘al voltant de + acostament’ (en l’exemple, li peguen voltes a un tema per a comprendre’l). No hi ha cap valencià que diga ‘Parlar dalt d’un tema’ ni ‘Parlar damunt d’un tema’.

 

Si ara sumem, comprovarem que, a on inicialment teníem dos paraules (usades confusament, sus i sobre), ara en tenim quatre (dalt, damunt, amunt i sobre), cada una amb un valor privatiu (que els valencians apliquem perfectament). Com a mínim actuem així si parlem d’acord amb el poble pla. Si mirem i imitem un cert castellà (que ignora arriba i encima, Alarcos Llorach 1994: §289) i un cert català, podrem canviar ‘Li va passar per damunt del cap’ per ‘Li va passar per sobre (d)el cap’; ‘Viuen dalt’ per ‘Viuen (a) sobre’; o’ Estar damunt la taula’ per ‘Estar sobre la taula’.

 

Els valencians, certament, hem perdut dos preposicions (davall i sota), que hem de recuperar (com ens recorden les gramàtiques). En canvi, no he vist cap gramàtica que diga que la part de Catalunya que ha tendit a perdre quatre preposicions (dalt, baix, damunt i davall), les hauria de recuperar.

 

Per a tindre una visió general dels segles XVI i XVII,  convé afegir que la reculada en la creació literària va unida a la poca estima pel valencià en la capa alta de la noblesa i en algun cercle alt de l’església. Però, en el conjunt de la societat, eixos factors eren poc significatius, contra la importància que els solem atribuir.

 

Sobretot a partir d’un sector del Noucentisme català, hi ha hagut la tendència a focalitzar els aspectes negatius de la realitat i presentar-los com si foren tota la realitat. No cal dir que eixa anomalia metodològica fa presentar el nostre passat o història com si fora una acumulació de factors negatius. Actuar d’eixa forma no solament és poc objectiu, sinó que no anima precisament a sentir-se activament valencià. ¿A qui li agrada formar part d’uns derrotats? Continuarem en l’article següent.

Últimes notícies

SOS Desapareguts demana a Bernabé coordinació entre Govern i Consell després de la DANA

Joaquín Amills reclama a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, que l'Executiu central i la Generalitat treballen de manera conjunta i sense polititzar la reconstrucció. També posa el focus en la salut mental dels afectats.

Detinguda pel presumpte escanyament d’una amiga amb un cable d’aspiradora a Benidorm

Una dona britànica de 64 anys va ser arrestada a Benidorm pel presumpte escanyament d'una amiga, de 66, amb el cable d'una aspiradora. La investigació seguix oberta després de l'avís d'una tercera turista al 112.

El Campello demana col·laboració per a identificar als responsables d’un abocament altament contaminant

L'Ajuntament del Campello sol·licita ajuda per a localitzar als autors d'un abocament de panells de fibra de vidre en la partida de Oñate. La Policia Local investiga i la sanció pot aconseguir 30.050 euros.

Tots a una Veu exigix coordinació i més inversió a la comissionada de la DANA

Tots a una Veu demana a la comissionada de la DANA, Zulima Pérez, un pla coordinat amb la Generalitat que fixe terminis, finançament i mesures de prevenció. L'entitat reclama formació ciutadana, ajustos en la gestió d'emergències i evitar triomfalismes i inauguracions per separat.

Toni Pérez lamenta la visita de Sánchez: sense tren a l’aeroport ni segona pista

El president de la Diputació d'Alacant titlla de decebedora la visita de Pedro Sánchez a l'aeroport i denúncia que no hi haja compromisos per al tren ni per a una segona pista.

La Generalitat bateja el viaducte d’accés a Torrent com a pont de la Comunitat de Madrid

La Generalitat canvia de nom el viaducte de la CV-403 que creua el barranc de Poio, a l'entrada de Torrent, com a pont de la Comunitat de Madrid. El gest agraïx el suport aportat després de les inundacions i el desplegament d'autobusos que va mantindre la mobilitat fins a la reobertura de Metrovalencia.

Detinguda pel presumpte escanyament d’una amiga amb un cable d’aspiradora a Benidorm

Una britànica de 64 anys ha sigut arrestada després de la mort per asfíxia d'una altra dona de 66 en un apartament del Racó de Loix. La investigació continua oberta.

El Consell titlla d’engrunes els 1.000 milions per a l’aeroport d’Alacant-Elx

El Consell critica que la inversió de 1.000 milions prevista per Aena per a Alacant-Elx no compensa el dèficit inversor i reclama decisions sobre segona pista i enllaç ferroviari.