L’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024 i l’Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29-O han reclamat este dimecres a la Generalitat Valenciana que ‘reconega a les seues víctimes’, assumisca ‘d’una vegada’ la seua responsabilitat i indemnitze als familiars de les 230 persones mortes en la DANA del 29 d’octubre de 2024. Quinze mesos després de la tragèdia, subratllen, la falta d’una resposta específica per als deudos contrasta amb altres línies d’ajuda ja activades.
En un comunicat conjunt, denuncien que la Generalitat ‘encara no ha abonat cap indemnització als familiars de les persones mortes, mentres que sí ha procedit a compensar danys materials’, com a vehicles o altres béns, a més d’ajudes escolars. Per als col·lectius, prioritzar la reparació d’objectes mentres s’ajorna la reparació als reunits resulta ‘profundament dolorosa i ofensiva’ i alimenta la sensació d’abandó institucional.
Rebuig a comparacions amb un accident ferroviari
Les associacions consideren ‘especialment greu i indignant’ que des de l’àmbit institucional s’haja volgut equiparar a les víctimes mortals de la DANA, ‘conseqüència d’una gestió negligent d’una emergència‘, amb les d’un accident de tren. Asseguren, ‘des del respecte absolut’ als qui van perdre la vida en el sinistre ferroviari, que ‘no es pot ni s’ha de comparar un accident amb la gestió criminal d’una emergència, existint informació disponible i decisions que no es van prendre’.
A més, aclarixen que les víctimes mortals han sigut indemnitzades per l’Estat amb el mateix import en els dos casos. En el succés ferroviari, afigen, eixa quantia va poder incrementar-se amb la compensació de l’assegurança inclosa en el bitllet, la qual cosa va elevar la quantitat final. Per això, insistixen, ‘en cap cas això suposa una indemnització pública major ni un tracte discriminatori respecte a les víctimes de la DANA’, i retrauen que ‘utilitzar este argument per a justificar la inacció de la Generalitat és profundament irresponsable’.
Exigixen responsabilitats polítiques
A esta reclamació econòmica sumen l’exigència de rendició de comptes. Quinze mesos després, remarquen, ‘tampoc s’han assumit responsabilitats polítiques‘, mantenint-se en els seus càrrecs el Consell que va gestionar aquella jornada, així com l’acta de diputat de Carlos Mazón i la continuïtat dels consellers Camarero, Rovira i Barrachina. Per a les famílies, esta permanència prolonga la sensació d’impunitat, retarda el dol i dificulta un tancament digne.
Les associacions articulen la seua reivindicació en tres eixos: reconeixement, veritat i reparació. ‘El respecte a les víctimes comença per no realitzar comparacions capcioses, continua amb la veritat i la justícia, i es concreta amb la reparació’, recorden. I conclouen que ‘les víctimes i les seues famílies no són un argument polític, ni una xifra, ni un exemple interessat: són vides truncades que mereixen dignitat, responsabilitat institucional i una resposta a l’altura del mal causat’.
