Una comissió estatal sobre vulneració de drets humans ha reconegut 63 víctimes mortals, entre 1979 i 1983, a mans de l’extrema dreta o de forces de seguretat. Quatre d’estes víctimes eren valencianes i van morir en els primers anys de la democràcia, en el període immediatament posterior a l’entrada en vigor de la Constitució.
L’informe final de la comissió, prevista en la Llei de Memòria Democràtica de 2022 i presidida pel secretari d’Estat Fernando Martínez, ha fixat dos criteris per a incloure els casos: que acabaren en mort i que es produïren en un context de violència per motivacions polítiques.
En total, la comissió ha identificat 34 víctimes per actuacions de l’extrema dreta i 29 per excessos policials. Tots els casos s’han situat entre el 29 de desembre de 1978, data d’entrada en vigor de la Constitució, i el 31 de desembre de 1983.
Segons el document, la majoria de les morts s’han concentrat en 1980, amb 28 casos. Després apareixen 1979, amb 22 víctimes, 1981 amb 9, 1982 amb 3 i 1983 amb una sola víctima reconeguda.
Victimes valencianes identificades
Entre les víctimes de l’extrema dreta destaca el cas de Francisco José Rodríguez López, valencià de 21 anys. El 28 de desembre de 1980 va morir pel tret d’una bala disparada per l’ultradretà José Palazón Sánchez, de 20 anys, en el carrer del Mar de València.
El document recull que els fets es van produir en plena transició política. La comissió ha remarcat que este episodi encaixa en un context de violència ideològica, en el qual grups ultres van actuar contra jòvens i militants d’esquerres.
Entre les víctimes causades per membres de les Forces de Seguretat figura Vicente Vadillo Santamaría, de 32 anys. Era artiste nascut a Torrent (Valencia) i va morir a Rentería (Guipúzcoa) el 10 de juny de 1979 per l’impacte de bala d’un tret efectuat per un policia nacional de paisà destinat al País Basc en pràctiques.
Vicente Vadillo, conegut com ‘Francis’, era transexual i treballava com a artiste travesti en diversos locals de la comarca guipuscoana d’Oarsoaldea, especialment a Pasajes. Segons l’informe, dins de la discoteca Apolo un policia nacional li va disparar un tir a la cara, impacte que li va ocasionar la mort immediata.
Una altra víctima valenciana reconeguda és Valentín González Ramírez Edad, de 20 anys i nascut a Valencia. Treballava com a bracer de càrrega i descàrrega en el Mercat d’Abastos de València i va participar el 26 de juny de 1979 en una manifestació laboral per reclamar salaris que la patronal devia.
Durant aquella protesta, Valentín González va rebre l’impacte d’una bala de goma disparada pel Cos Nacional de Policia. Les ferides li van provocar la mort, segons recull la comissió, que ha vinculat el cas a l’ús de material antidisturbis en conflictes laborals dels primers anys de la democràcia.
El quart valencià del llistat és Sebastián García García, de 56 anys i treballador de la Unión Naval de Levante. El 20 de juliol de 1982 va resultar atropellat a València durant una manifestació laboral davant la seu del Consell preautonòmic valencià i va morir el 6 d’agost de 1982 a l’Hospital Clínic.
En la intervenció policial durant la protesta, Sebastián García va ser atropellat per un automòbil en el carrer del Muro de Santa Ana. Va patir un traumatisme craneoencefàlic i una contusió pulmonar. El mateix conductor el va traslladar a l’Hospital Clínic, on va quedar ingressat en la UVI en coma profund fins que va morir.
Casos simbolics en tota Espanya
L’extensió dels treballs de la comissió fins a finals de 1983, incloent el primer any de govern del socialista Felipe González, ha sigut fruit d’una esmena pactada amb EH Bildu. Segons remarca l’informe, este va ser un dels punts de la llei que més polèmica política va generar.
De les 63 víctimes recollides, dos corresponen a l’inici del mandat de Felipe González. Són Salvador Sampedro de Dios, mort el 5 de desembre de 1982, i Juan Félix Domínguez, mort el 19 de febrer de 1983.
Segons el relat del document, Salvador Sampedro era taxiste i va morir a la província de Valladolid. Va patir una agressió amb arma blanca i un posterior atropellament per part de dos integrants d’un comando ultradretà anomenat ‘Grupo armado 28 de octubre’. Havien pujat al taxi amb destí a Salamanca per tractar de proveir d’armes el grup.
El cas de Juan Félix Domínguez és el d’un xiquet de dos anys que va morir per trets de la Guàrdia Civil en un control situat en un encreuament de carreteres a Valmojado (Toledo). El cotxe en què viatjava amb la seua família no es va detindre davant les senyals dels agents.
En el llistat apareixen també Juan Mañas, Luis Montero i Luis Manuel Cobo, vinculats al conegut ‘cas d’Almería’. Van morir el 10 de maig de 1981 torturats per la Guàrdia Civil després de ser detinguts en confondre’ls amb membres d’ETA.
Una altra víctima reconeguda és Jesús María Zubikarai, detingut el 1975 i empresonat tres mesos, acusat de pertànyer a ETA. Figura en el llistat per haver sigut segrestat i assassinat el 2 de febrer de 1980 a Éibar (Guipúzcoa) pel comando d’extrema dreta Batallón Vasco Español.
El document inclou igualment el regidor independent d’Herri Batasuna en l’Ajuntament de San Sebastián Tomás Alba, assassinat el 28 de setembre de 1979 a Astigarraga (Guipúzcoa) per integrants del Batallón Vasco Español.
Entre els noms més coneguts figura també la jove estudiant i militant del partit Socialista de los Trabajadores Yolanda González. Va ser assassinada l’1 de febrer de 1980 a Madrid per membres de Fuerza Nueva, en un cas que la comissió considera representatiu de la violència política d’extrema dreta en eixos anys.
Terrorisme exclos i propostes de futur
La comissió conclou que, entre 1979 i 1983, van continuar existint pràctiques autoritàries sota un ‘patró estructural d’impunitat’. A més, cita el terrorisme d’ETA entre els principals focus de violència d’aquell període.
Tanmateix, les persones vinculades a grups terroristes han quedat excloses expressament de la possibilitat de ser considerades víctimes. Així ho establix l’acord del Consell de Ministres d’abril de 2024 que va aprovar la creació d’esta comissió.
A banda del president, el grup de treball ha comptat amb dotze vocals. Entre ells hi ha el cofundador de CCOO i exlíder del PCE Nicolás Sartorius, encausat en el conegut procés 1001. També l’exdirector de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza i la socialista i activista per la pau i la memòria Paca Sauquillo.
L’informe final proposa diverses mesures per a avançar en la reparació simbòlica. Entre elles planteja crear un ‘canal institucional permanent’ amb les víctimes i ampliar l’estudi a altres vulneracions de drets humans registrades en aquells anys de transició i consolidació democràtica.
