Les ‘baronies’ del PSOE discrepen del tracte singular, mentre que les CCAA del PP es rebel·len davant d’un possible acord bilateral
MADRID, 17 (EUROPA PRESS)
El Govern necessitaria el vot d’una sola comunitat autònoma –que podria ser Catalunya– per a validar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) un tractament singular en matèria de finançament per a Catalunya, ja que el Ministeri d’Hisenda compta amb la meitat de vots en aquest fòrum multilateral, segons expliquen a Europa Press experts en finançament autonòmic.
El vot d’esta comunitat pot ser fins i tot de Catalunya, que, després de diversos anys d’absència en la foto multilateral, va tornar a acudir al Consell de Política Fiscal i Financera l’any 2021 a través del conseller d’Economia d’aleshores, Jaume Giró.
Durant els cinc anys anteriors, Catalunya va enviar a alts càrrecs del departament d’Economia, que no tenien potestat de vot en el Consell de Política Fiscal i Financera, encara que en els últims anys ha decidit que acudisca personalment el conseller, que podria ser decisiu per a validar un possible acord bilateral en aquest fòrum.
Això sí, l’economista Ángel de la Fuente, director de Fedea, ha precisat a Europa Press que el Consell de Política Fiscal i Financera «no mana» directament sobre el sistema de finançament autonòmic, encara que siga un òrgan important, sinó que l’important és el que s’arreplega en la llei de finançament autonòmic.
En este context, explica que l’actual llei no impedix que hi haja negociacions bilaterals en la reforma, encara que després s’haja de sotmetre a la votació del Consell de Política Fiscal i Financera, on estan representades totes les Comunitats Autònomes.
I EL GOVERN TÉ LA MITAT DE VOTS
I en este Consell de Política Fiscal i Financera, l’habitual és que el Govern acabe guanyant les votacions, ja que el Ministeri d’Hisenda disposa de la meitat dels vots, mentre que els representants de les comunitats i les ciutats autònomes disposen cadascun d’ells d’un vot.
En els últims dies, tant el president del Govern, Pedro Sánchez, com la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, han obert la porta a un tracte singular per a Catalunya en matèria de finançament autonòmic.
Això sí, tal com està acordada la llei de finançament, per a reforma el sistema caldria sotmetre aquest acord amb Catalunya al Consell de Política Fiscal i Financera, que podria tirar endavant amb el vot del Govern i el de Catalunya o una altra comunitat.
No obstant això, la reforma del finançament autonòmic s’hauria de materialitzar a través d’una llei orgànica, que se sotmetria a la votació del Congrés i el Senat, on el PP compta amb majoria absoluta i podria dilatar la tramitació.
LES FEDERACIONS DEL PSOE, EN CONTRA
No obstant això, diverses federacions autonòmiques del PSOE han exhibit públicament el seu rebuig frontal a aquest tractament especial a Catalunya. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, ha sigut el més crític, encara que altres agrupacions com les d’Extremadura també han volgut advertir al Govern de Sánchez sobre este tema.
Davant de la porta oberta que ha deixat el Govern, diferents ‘baronies’ autonòmiques del PSOE han volgut mostrar el seu rebuig a aquesta proposta de finançament singular per a Catalunya, insinuant que seria una cessió a l’independentisme català per a mantenir a Pedro Sánchez a La Moncloa.
En este sentit s’ha pronunciat el líder socialista de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que ha carregat contra esta proposta de finançament singular per a Catalunya perquè considera que seria «un preu massa car per mantenir un lloc».
LES CCAA DEL PP ES REBEL·LEN
Amb tot, diverses comunitats autònomes governades pel PP han eixit en tromba aquests dies per a arremetre contra el plantejament del Govern, insistint en una negociació multilateral al Consell de Política Fiscal i Financera.
El primer ‘baró’ autonòmic del PP a pronunciar-se va ser el líder andalús Juanma Moreno, que va voler deixar clar que tractarà de «impedir» que es cometa una nova «injustícia» amb la comunitat en matèria de finançament autonòmic, per «cessions» del Govern central a l’independentisme català.
En semblants termes es va referir el president valencià, el ‘popular’ Carlos Mazón, que ha qualificat com una «humiliació per a tots els espanyols» este tractament especial al que ha obert la porta Montero.
A més, va advertir que «si s’avança en este camí i si es concreta en alguna cosa», el Consell activarà tots els mecanismes que li permeta la llei contra esta «deriva inèdita de desigualtat».
