Metro, metre, medir i medició

Veiem algunes vegades, encara que no moltes, la substitució de la veu metro, per metre, quan no es fa referència a la unitat de longitud del sistema mètric decimal, i no és la distància de deu decímetres, cent centímetres, mil mil·límetres.

El vocable metro, en el valencià normatiu, com sabem, és ‘ferrocarril, de recorregut generalment subterrani, destinat al transport ràpid de viatgers per l’interior d’una ciutat’. També és l’abreviació de metropolità quan eixa paraula denomina eixe mitjà de transport. La veu completa també significa ‘relacionat amb la metròpolis’, com a ‘estat o ciutat respecte a les antigues colònies’, “La metròpolis parisenca és la principal de la francofonia” i ‘ciutat que té una seu arxiepiscopal’.

El metre ja hem dit que es referix a la mida d’una passa llarga, encara que alguns diccionaris, com ara el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també arrepleguen la veu metro referida a la unitat de longitud i ‘metre per a amidar longituds’. Per cert, que el verb medir, sinònim de la forma amidar, que ens l’han venut com a barbarisme o castellanisme inadmissible, està acceptat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i registrat en el Diccionari normatiu valencià. També l’arreplega el DCVB, que informa de l’ús que feia sant Vicent Ferrer en els seus sermons (1410).

El Corpus Informatitzat del Valencià també mostra que en el Llibre dels feits i en el Llibre de la saviesa del rei Jaume I (1480 i 1485) estan arreplegats exemples de l’ús de medir en eixos documents. Com també informa de l’extensa nòmina d’escriptors i lingüistes que ha emprat eixe verb en les seues obres, des del segle XIV,  com ara Bernat Fenollar, Jeroni Pau, anònims autors del Llibre de les Corts de Sueca i de la Història de la Cultura Valenciana, autor del Curial e Güelfa, Lluís Galiana, Joaquim Garcia Girona, Constantí Llombart, Carles Salvador, Enric Valor, Martí Domínguez, Carmelina Sánchez Cutillas, Xavier Casp, Abelard Saragossà, Sofia Moltó, Antoni Ferrando, Francesc Viadel, Manuel Joan Arinyó, Vicent Garcia Perales, Imma Navarro i altres. I parent del verb medir tenim el substantiu medició, també titlat de barbarisme per l’essencialisme lingüístic, però registrat també en el DNV, per tant, normatiu. Usat per José Escrig, Gofred Ros, Francesc Caballero, Víctor Labrado, Rafael Escobar, Garcia Verduch i Jorge Garcia Palop, documentat en 1887  i registrat igualment en el CIVAL

I de les diverses mides i medicions ens trobem amb una locució, també tatxada d’incorrecta, com és a mida que, “A mida que vagen arribant els indiques a on s’han d’assentar”. El DNV registra eixa expressió, per tant, és normativa, però els diccionaris influïts per l’elitisme lingüístic i alguns manuals dels vicariats valencians d’obediència noucentista, no registren eixa locució, i donen com única vàlida a mesura que. Però Joan Manuel Serrat, en la seua proverbial independència i amplitud de mires, en la seua bonica i definitòria cançó Barcelona i jo, fent cas omís de les rigideses normatives, deia que:

“A mida que arriben homes es va fent gran la ciutat.
A mida que els peus li creixen se li fa petit el cap.
A mida que perd la mida es va omplint de presoners.

I el CIVAL ens informa de l’ús que han fet o fan d’esta locució autors com Ernest Martínez Ferrando, Josep Giner i Marco, Maximilià Thous, Miguel Adlert, Carles Salvador, Gaetà Huguet, Toni Cucarella, Maluy Benet, Josep Millo, Immaculada Cerdà, Fina Cardona, Carme Manuel i altres.

Per tant, eixa locució la podem gastar, sense temor que cap essencialiste ens refregue que és una incorrecció. Si ho diuen els diccionaris valencians, Joan Manuel Serrat, els autors citats, vostés i jo, poden dir-ho tots ben clar, com podem i poden dir “A mesura que”.

Estes paraules, comentades hui, medir, medició, a mida que, i centenars més, com agarrar, agraïx, anou, assentar-se, defendre, entropessar, este, faena, febra, juí, llonja, mitat, nuc, quadro, partix, prejuí, rabo, raonar, servici, tamany, vore, xillar, etc., excloses durant molt de temps de valencià llibresc pels que es creien posseïdors de la veritat lingüística i prenen la filologia com a una religió o creença dogmàtiques, però usades  pels i per les valencianoparlants, són les que poden contribuir a un patró lingüístic, assimilable, practicable, amb voluntat de transversalitat, com el propugnat i reivindicat, entre molts altres, pel professor i acadèmic Abelard Saragossà, en tota la seua obra, i últimament en l’article “Proposta per a Vicent Mompó i Natàlia Enguix”. Naturalment, fan falta altres mesures d’alt rang estatal, però el consens i els pactes que demanem alguns són imprescindibles, si no volem que s’accelere l’extinció d’esta dolça i nostrada llengua de tots els valencians i valencianes.

Últimes notícies

Dos menors rescatats d’una vivenda en flames a Borriana

Dos menors han sigut rescatats hui d’una vivenda unifamiliar de tres plantes a Borriana després que s’haja declarat un incendi al forat de l’escala. Han eixit il·lesos gràcies a la intervenció de la Guàrdia Civil, la Policia Local i els Bombers de Castelló.

Nit de Sant Joan 2026 a la Comunitat: una de les més càlides des que hi ha registres

La Nit de Sant Joan de 2026 a la Comunitat Valenciana serà la segona més càlida registrada, amb calor nocturn excepcional, mínimes de fins a 24 graus i sense pluja prevista.

Localitzen mort un home dins dun cotxe en un centre comercial de Xàtiva

La Policia Nacional ha obert una investigació després de trobar el cadàver dun home de 52 anys, sense signes aparents de violència, dins dun cotxe estacionat en un centre comercial de Xàtiva.

Bernabé retreu la corrupció del PP valencià en plena polèmica pel cas Ábalos

Pilar Bernabé ha recordat que en la Comunitat Valenciana hi ha 185 condemnats per corrupció del PP i ha criticat que molts continuen ocupant càrrecs, en resposta a preguntes sobre la sentència contra José Luis Ábalos.

Nous vols directes d’estiu entre Castelló i Palma amb Air Nostrum

Air Nostrum recupera des del 17 de juliol la connexió directa d’estiu entre Castelló i Palma amb dos vols setmanals i preus a partir de 37 euros per trajecte.

Absoldos els cinc acusats del cas Taula pels contractes de Cultura a València

L’Audiència Provincial de València ha absolt els cinc acusats de prevaricació, suborn i malversació en la peça E del cas Taula-Imelsa, sobre contractes de la Regidoria de Cultura entre 2003 i 2006, en no vore acreditat l’amaño ni el cobrament de comissions.

Mes de maig rècord en hotels valencians amb més de 3 milions de pernoctacions

La Comunitat Valenciana ha superat els 3 milions de pernoctacions hoteleres en maig, amb el pes principal del turisme estranger i una estada mitjana de 3,14 dies. La província d'Alacant lidera les xifres, seguida de València i Castelló.

L’ocupació turística puja un 3,9 % al maig a la Comunitat Valenciana, el major avanç autonòmic

La Comunitat Valenciana ha encapçalat al maig l’augment d’afiliació turística a Espanya amb un 3,9 %, fins als 232.761 treballadors, en un context de creixement general del sector.