VALÈNCIA, 11 (EUROPA PRESS)
La Galeria CLC Art inaugurarà este dimecres, 12 de febrer, ‘Zokei’, una mostra en la qual es donen cita representants «d’una jove generació d’artistes figuratius valencians, amb gran projecció de futur».
Així, noms com Antonio Ovejero, Daniel Bum, Noè Peiró i Antonio Asensi «formen part d’un nou moviment de descaradura en la figuració; on reinventen amb llenguatges propis i transgressors el cos, el retrat, els objectes diaris i l’oníric».
El títol de l’exposició, ‘Zokei’, que significa figura en japonès, parla del desafiament a l’espontaneïtat, a representacions fresques i arriscades que abasten temes profunds i actuals de reflexió com l’empoderament de la dona, la memòria, la vulnerabilitat i la salut mental, els somnis i la innocència de la infantesa interrompuda per les xarxes socials, o la picardia espanyola de la societat i la política.
Els estils d’estos quatre artistes es caracteritzen per anar des del naïf fins al kitch, i per l’ús d’un llenguatge visual que rebutja l’estètica convencional i les percepcions tradicionals de la figura. Un testimoni de les noves maneres de mirar i narrar la realitat, explica l’espai cultural en un comunicat.
Antonio Ovejero (València, 1999) concep la seua obra com un camp d’investigació pictòrica que s’endinsa en la representació de les escenes que residixen en la nostra memòria col·lectiva més recent. Se centra en estes senyores amb joies i bosses grans, de vestits estampats i pentinats extravagants; i a través de l’estètica kitsch cerca l’ostentós en el costumista, el cridaner i pretensiós.
Les seues escenes tracten d’indagar en els detalls que construïxen el nostre imaginari entorn del sublim de la vida quotidiana, endinsant-se en la iconografia de l’estampat com a recurs identitari. La memòria i el temps tenen un paper fonamental en les seues obres.
Daniel Bum, (Villena, 1994) és un jove artista reconegut pel seu bebè d’ulls grans i cap amb forma de creïlla. L’artista dona vida a aeste xicotet monstruet després d’una angoixant crisi personal i artística. La mort inesperada de la seua mare i la por a fracassar de nou en una realitat solitària i buida per a ell, li obliguen a desenvolupar un llenguatge pictòric espontani i personal que sorgix de l’inconscient i que en moltes ocasions s’inspira en la seua pròpia cotidianeidad.
Noè Peiró, (València, 1997), que compagina el seu treball d’estudi amb el del muralisme, portant-ho a participar en Sikka Art Fair (Dubái, Emirats Àrabs) molt recentment. En la seua obra destaca el predomini de la representació de niñ@s i joguets, doncs el seu principal interès recau en com estos desenvolupen les habilitats a través de la imaginació.
Antonio Asensi Gallardo (València) Titulat de la Facultat de Belles arts de València, mort el 2024, era reconegut pel seu estil propi, per fer una pintura colorida, salvatge i descarnada, al mateix temps que poètica, profètica i sobretot, molt irònica. Per a ell, no existia separació entre Vida i Art i per això la seua obra és una projecció 360 graus, que abasta des de la pintura, l’escenografia i el disseny, fins a la dansa i la performance, passant pel periodisme satíric-artístic de la seua revista Insídia Today, gràcies a la qual deia, que omplia la vida de pintures.
