VALÈNCIA, 12 (EUROPA PRESS)
Guardonats amb els Premis Rei Jaume I 2024 han advertit este dimecres dels efectes «negatius» que suposaran les mesures «dràstiques» que està adoptant el president d’Estats Units, Donald Trump, però han recalcat que també poden suposar «una oportunitat» per a Europa per a l’atracció de talent.
Els premiats Antonio Acín (Investigació Bàsica), Francisco Pérez (Economia), Xavier Trepat (Investigació Biomèdica), Sergio M. Vicente-Serrano (Protecció del Medi ambient), Luis Serrano (Noves Tecnologies) i Víctor Amarnani (Emprenedor) han oferit este dimecres una roda de premsa, dos dies abans de reibir els guardons de mans del rei Felip VI, després de ser ajornat en el seu moment este acte per la dana.
Durant la roda de premsa, a la qual no ha pogut assistir Jordi Sunyer (Investigació Clínica i Salut Pública), s’han referit a les conseqüències que tindran les mesures de Trump per a tant per a la ciència com para les seues respectives disciplines.
Sobre este tema, Luis Serrano ha assenyalat que les polítiques aïllacionistes de Trump els estan «espentant» en certa mesura a «tirar-nos en braços de col·laboracions amb Xina perquè EUA està bloquejat» els projectes –si escau han congelat ja un treball perquè una de les investigadores tenia un col·laboració amb una universitat xinesa–.
No obstant això, ha recalcat que també cal afrontar esta estratègia proteccionista com «una oportunitat» per a Europa que «pot atraure a molts investigadors d’Estats Units disconformes amb la política de Trump». «Europa haja d’aprofitar este moment», ha recalcat.
També ha advertit del perill de la combinació de la falta d’explicacions del treball que realitzen els científics, que «no poden viure en una torre d’ivori», amb un sector de la societat que «reacciona contra tot el políticament correcte», inclosos els avanços científics per la pèrdua de memòria històrica ja que, per exemple, hi ha oblit de l’elevada mortalitat infantil per la falta de vacunes.
De la mateixa manera, Xavier Trepat ha coincidit que les polítiques de l’Administració Trump també tindran «un efecte negatiu» per als propis EUA perquè deixaran de ser «un pol d’atracció de talent» ja que joves investigadors indis, xinesos o europeus, fins i tot americans, no voldran anar o estar davant d’un futur «molt incert» de «no saber fins i tot si se’ls va a deportar».
En este sentit, Francisco Pérez ha assenyalat els decrets aprovats per Trump «no són per res bones notícies», especialment, l’aplicació d’aranzels, que ja va donar «mals resultats», així com l’eixida d’organismes multilaterals per a resoldre disputes. Amb tot, ha assenyalat que el progrés aconseguit per l’economia mundial ha tingut també «un repartiment desigual» que ha de fer reflexionar sobre què es pot millorar en estos processos de globalització.
Per això, ha convingut que encara que «les mesures dràstiques de Trump no auguren res bé, d’esta sacsejada tremenda hi haurà també oportunitats» i Europa ha de replantejar-se «si no podíem fer les coses més ràpides i de manera més organitzada».
Per la seua banda, Víctor Amarnani ha considerat que la guerra comercial entre Estats Units i Xina porta anys i ha lamentat que Europa «arriba un poc tard». Així, ha comentat que si Xina va començar als anys 50 a ser «la fàbrica del món» ara vol «vendre directament a un món sencer ja no només a través dels seus productes, sinó ja a través dels seus apps».
En el cas concret del Medi ambient, Sergio Vicente ha advertit que les polítiques que està implementant Trump «van a ser un desastre a llarg termini» perquè provocaran «escenaris d’elevades emissions i d’un escalfament descontrolat» i sobre este tema ha advertit que l’eixida d’EUA de l’acord de París està arrossegant a altres països.
Finalment, Antonio Acín ha lamentat que si en investigació bàsica fins ara «no hi havia problema a compartir resultats» el proteccionisme de Trump també es deixa ja sentir en impedir les col·laboracions.
