La sala assenyala que no es pot atribuir una responsabilitat penal pel càrrec que ocupa una persona concreta en una organització
VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)
La sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) manté que no hi ha prou indicis per a investigar el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, per la gestió de la catastròfica dana del passat 29 d’octubre.
En una resolució avançada per Las Provincias, el tribunal valencià ha desestimat dos recursos de súplica interposats per una entitat i un particular contra la interlocutòria prèvia del passat 23 de desembre, per la qual el ple de l’Alt Tribunal valencià va acordar la inadmissió de les querelles i denúncies contra el president de la Generalitat per la seua gestió de la riuada.
En la nova resolució, la Sala coincidix amb el criteri del ministeri fiscal i rebutja la vulneració de drets que esgrimien els recurrents, al mateix temps que assenyala que els indicis aportats «resulten sens dubte insuficients i infundats per a aplicar les normes de competència associades a la prerrogativa d’aforament».
Els magistrats sostenen que no es pot descartar «absolutament el caràcter delictiu de tots i cadascun dels fets esmentats en les querelles i denúncies presentades», però expliquen que l’arxiu «s’empara en la manca d’indicis suficients per a imputar els fets a la persona aforada i assumir així la competència especial» que s’atribuïx legalment al Tribunal Superior.
El tribunal especifica que les dades dels recursos interposats partixen, «sense cap especificació funcional ni d’altre tipus», del càrrec ostentat per Mazón i es limiten a identificar una suposada inacció del president davant de les alertes emeses per Aemet des del 25 d’octubre; la no activació oportuna del Pla Especial d’Emergències davant del Risc d’Inundacions» i la manca de sol·licitud de recursos nacionals. També se li atribuïx la «tardana» alerta als ciutadans valencians.
PRINCIPI DE CULPABILITAT
Sobre este tema, el TSJCV reitera, tal com sosté el fiscal, que «el principi de culpabilitat pel fet propi, inspirador del dret penal en un sistema democràtic, impedix que puga desembocar-se en atribucions objectives de responsabilitat penal per l’únic fet de la posició o càrrec que ocupa una persona concreta en l’àmbit d’una organització, per errònies o ineficaces que puguen considerar-se les decisions adoptades».
«Arribats a este punt i malgrat entendre que les parts puguen discrepar de la interlocutòria recorreguda, ha de concloure’s que cap argument s’aporta en els recursos presentats que justifique la modificació de la resolució impugnada».
