Mostren el seu pesar per la dana i recalquen que l’habitabilitat de la terra «depèn de nosaltres i el que fem»
VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)
El premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies, Luis Serrano, ha recalcat hui divendres, en nom de tots els premiats, que cal apostar per la Ciència «si volem un futur pròsper» perquè, ha subratllat, «la ciència de hui és la riquesa, el treball i la tecnologia del demà». No obstant això, ha lamentat, «no es valora amb l’orgull que deuria».
Així, ho ha reivindicat este divendres durant la seua intervenció en la cerimònia de lliurament dels Premis Rei Jaume I 2024, que s’ha celebrat a la Llotja de la Seda presidida pel Rei Felip VI en la qual també ha mostrat «la solidaritat i el pesar» de tots els guardonats per les conseqüències humanes i materials provocades per la dana.
«Sabem que el canvi climàtic contribuïx a augmentar la probabilitat i la intensitat d’este esdeveniments i, per això, com a científics emfatitzats que l’habitabilitat de la terra depèn de nosaltres i el que fem», ha recalcat.
En la 36º edició, estos reconeixements han recaigut en Antonio Acín (Investigació Bàsica), Francisco Pérez (Economia), Xavier Trepat (Investigació Biomèdica), Sergio M. Vicente-Serrano (Protecció del Medi ambient), Luis Serrano (Noves Tecnologies) i Víctor Amarnani (Emprenedor).
En este sentit, ha remarcat que «si volem un futur pròsper» cal «apostar per la Ciència i per les empreses que facen possible que el nou coneixement millore la vida de les persones»: «Imagineu el que podríem aconseguir si prioritzàrem la ciència i l’emprenedoria un poc més». No obstant això, ha lamentat que «encara no ocupa el lloc que mereix en la consciència pública espanyola».
«Potser –ha intuit– perquè hem tingut èpoques de brillantor, però ens ha faltat el que distingix als països anglosaxons: finançament, perseverança, visibilitat i continuïtat; i en molts casos, la capacitat de traduir els nostres descobriments en riquesa i oportunitats de treball retenint als nostres millors investigadors i atraient talent internacional».
En este sentit, ha exposat que quan pensem a Espanya, «solem pensar en el nostre imperi, en els nostres grans literats i pintors, però, ha lamentat, «rarament l’associem amb la Ciència», malgrat les fites aconseguides en este àmbit.
Així, s’ha referit a la creació de la Casa de Contractació d’Índies el 1503, que comptava amb càtedres de Matemàtiques i va ser un dels principals centres de ciència aplicada del món o la primera Acadèmia de Ciències i Matemàtiques d’Europa Fundada per Felip II el 1582 o l’expedició de Balmis el 1803 que va mantenir la vacuna contra la pigota activa durant tota la travessia, entre altres, sense oblidar a una dona que més recentment ha tingut un «enorme impacte» en la Ciència Espanyola, Margarita Salas, guardonada també amb el Premi Rei Jaume I fa trenta anys.
No obstant això, ha assenyalat que a «pesar de ser pioners en molts camps, d’haver tingut científics de gran renom, i d’explicar hui amb institucions, universitats i centres d’investigació que s’alternen amb els més grans a nivell mundial», ha assenyalat que la Ciència seguix «sense ocupar el lloc que mereix».
Així, ha desgranat que en termes d’investigació, Espanya s’ha convertit en la novena potència científica del món, aportant el 2,5% de les de publicacions científiques globals i compta amb centres d’investigació de «prestigi internacional», concentrats fonamentalment a Barcelona i Madrid. «Però crida l’atenció –ha recriminat– que el Govern central i altres comunitats no aposten per tenir centres del mateix prestigi fora d’aquestes dues autonomies».
Serrano ha exposat que «evidentment no totes han de tenir un centre del càncer, però totes elles poden apostar per un tema estratègic i crear i convertir estos centres en referents internacionals, motors de creació de valor amb la capacitat d’atraure i retenir talent».
També veu «crític» crear i apostar per un ecosistema que facilite la transferència del coneixement. Així, ha recalcat que com a resultat de la nostra ciència, entre 2019 i 2024, Espanya s’ha convertit en el segon comprat de start-ups de major creixement a Europa, només superat per Noruega.
«QUÈ BON CIENTÍFIC, SI HI HAGUERA BON FINANÇAMENT».
Malgrat estos èxits, ha constatat que «encara estem lluny del nivell d’inversió que hauríem de realitzar en ciència en proporció a la nostra economia, amb un aproximat 1,4% del PIB enfront del més del 3% dels països més avançats». En este sentit, ha esgrimit: «Potser, adaptant una frase del cantar del Mio Cid, podríem dir ‘Oh Déu, quin bon científic, si hi haguera bon finançament'».
Per tot això, ha reivindicat que premis com a este són «essencials» per a «posar en valor la ciència i l’activitat empresarial innovadora que es fa en el nostre país» i «transmetre als nostres joves que la ciència i l’emprenedoria empresarial són divertits, emocionants i fonamentals per al progrés de la humanitat, i que en este país nostre creiem i apostem per ells».
Serrano ha acabat el seu discurs recordant les paraules de l’emperador Marco Aurelio, últim emperador de la dinastia hispana i de l’edat daurada de l’imperi romà i filòsof, que va assenyalar: «Res té tant poder per a ampliar la ment com la capacitat d’investigar sistemàtica i veritablement tot el que es troba sota la teua observació en la vida»».
