«En els temps que corren, el diàleg obert entre els qui creen coneixement i els qui ho apliquen és inajornable», afirma en els Premis Jaume I
VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)
La seua Majestat el Rei Felip VI ha subratllat la «tasca ingent» per a «recobrar la normalitat plena» en les zones afectades per la dana que va arrasar la província de Valencia el 29 d’octubre, i «reconstruir amb visió de futur i consciència de la realitat del territori i clima». Es tracta, ha remarcat, d'»una crida constant a l’esforç, la solidaritat i la responsabilitat de tots; un objectiu compartit que, una vegada ho aconseguim, ens haurà reforçat com a societat, com a ciutadania, com a país i com a nació».
Així ho ha asseverat el monarca, que este divendres ha presidit a València la cerimònia de lliurament dels 36 Premis Rei Jaume I, celebrada a la Llotja de Mercaders i que va ser ajornada al novembre per la riuada. L’acte ha comptat també amb la participació del president de la Generalitat, Carlos Mazón; l’alcaldessa, María José Catalá, i el president de la fundació que organitza els guardons, Vicente Boluda. Ha assistit el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo.
Felip VI ha iniciat el seu discurs en valencià per a recordar que estos premis reconeixen a «un grup de científics, acadèmics i emprenedors exemplar, units per la idea de progrés, canvi i innovació».
La catastròfica dana que ha causat més de 220 morts ha estat molt present en la seua intervenció: «Espanya sencera va compartir –i ho seguix fent– el dolor de Valencia per les víctimes mortals i per punts que ho van perdre tot o quasi tot. I encara que hui, passats uns mesos, estem ací lliurant finalment estos premis, que són d’enorme importància i prestigi per a Valencia i per a tota Espanya, que ens parlen d’innovació i de futur, no podem ni volem deixar de tenir molt presents estos dies infausts, que para els que viuen o treballen en els municipis i comarques afectades -als quals tampoc oblidem- són encara un dur i dolorós present».
En este sentit, ha fet notar l'»especial simbolisme» que l’acte es desenvolupe a la Llotja, un edifici que parla «del passat, del present i del futur d’esta terra». «Les seues columnes i les seues voltes ens parlen d’emprenedoria, de comerç, de prosperitat, de ciutadania; d’una manera de ser al que res de l’humà li és alié. Esta és la manera de ser, i de sentir, de les valencianes i els valencians».
«Un poble –ha incidit— capaç de superar els moments més difícils; de créixer amb ells, d’aprendre i enfortir-se. Un poble que recuperarà les cases, les escoles, els parcs, les empreses; que refarà el seu dia a dia i recompondrà a poc a poc tants projectes vitals i professionals».
Ha aprofitat per a tornar a transmetre el seu reconeixement a tots els que «van treballar dur» i s’han implicat per a recolzar després de la tragèdia. «No oblidarem tot el que acontenció», ha garantit el Rei, al mateix temps que ha fet un esment especial «als joves, que tant van demostrar el seu impuls solidari i les seues ganes de marcar la diferència». Estes paraules han provocat l’aplaudiment dels assistents.
Ja respecte als premis, ha qualificat de «notícia excel·lent» l’augment de categories en desdoblar-se el guardó d’investigació mèdica. «Els anys de la pandèmia, entre altres experiències recents, ens parlen a les clares de quant depèn el nostre benestar d’una sanitat que estiga sempre a l’avantguarda quant a avanços i coneixements», ha comentat.
«INCONFORMISME»
Per a Felip VI, estos premis «seguixen teixint vincles entre ciència, i tecnologia, innovació i emprenedoria». «Si cercàrem un denominador comú a estes quatre paraules i un tret que tots els premiats compartixen, crec que podríem acudir a la paraula ‘inconformisme'», ha dit el monarca, que ha lloat el fet que les persones distingides «aposten el més valuós que tenen -el seu temps, el seu talent, la seua saviesa- per l’objectiu de fer un món millor; que assumixen una posició ètica basada en el lliurament: lliurament a una vocació, a una disciplina, però també i, sobretot, a la societat».
El Rei ha subratllat que, «en els temps que corren, el diàleg obert i constructiu entre els qui creen coneixement i els qui ho apliquen és una necessitat inajornable, una condició sine qua non per al progrés de les nostres societats i, sobretot perquè este siga més just i equilibrat».
«La prosperitat econòmica i social d’un país –ha prosseguit– no només depèn del seu nivell científic i empresarial, sinó també que hi haja una constant transferència de coneixement entre tots dos; i que les estructures de gestió i control, les administracions i el marc regulatori, siguen realment part activa de l’èxit perquè generen relacions de confiança, respecte i de propòsit compartit cap al ben comú».
Per això, ha considerat que estos premis «tanquen una lectura de gran valor per a la societat», ja que posen en relleu «l’enorme importància de reforçar les sinergies entre innovació i emprenedoria, entre valor social i valor econòmic, i entre competitivitat i prestigi o imatge país».
«I si esta fórmula és una garantia de creixement per als estats, com no predicar-la també d’este gran projecte de cooperació i concòrdia supranacional que és la Unió Europea, el nostre major actiu, com a europeus, en este temps de grans desafiaments globals», ha reflexionat Don Felip, que ha esmentat l’informe Draghi que demana realitzar un esforç col·lectiu en R+D+i.
«Sabem que esta convergència és possible i que podem liderar-la en tants àmbits; prou veure els molts exemples d’institucions d’investigació i empreses espanyoles que són líders europees en els seus respectius camps», ha afirmat.
Després de la recent renovació institucional de l’any passat, «la Unió ha posat l’accent en la seguretat econòmica i en com promoure-la a través de les capacitats tecnològiques pròpies, les aliances amb països tercers i la cooperació entre els socis comunitaris». «És una oportunitat que hem d’aprofitar amb celeritat davant de com es desenvolupen els esdeveniments en el nou escenari mundial», ha considerat.
