Núñez (Aemet) sobre el 29O: ‘Va haver falta de lideratge no només en esta reunió sinó en les següents’

Diu que el Cecopi havia d’haver-se convocat a primera hora davant d’indicis «suficientment sòlids que la situació era molt greu»

VALÈNCIA, 28 (EUROPA PRESS)

El cap de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a València, José Ángel Núñez, ha assegurat hui divendres que el 29 d’octubre, dia de la dana, «va haver falta de lideratge» en el Cecopi que gestionava l’emergència, però no només en esta reunió sinó també «en les següents a les quals vaig assistir».

Així mateix, ha apuntat que els indicis que hi havia durant el matí eren «suficientment greus» com per a haver convocat abans a este òrgan amb inundacions en zones València, un camioner desaparegut al migdia –a la zona de l’Alcúdia– i, de fet, ha recalcat que, per exemple, l’Ajuntament de la capital del Turia ja havia reunit al seu Cecopal. Per això, considera que altres polítics sí que «van saber interpretar» les alertes.

Així ho ha indicat en una entrevista a la cadena SER arreplegada per Europa Press, i després que El País publique una relació amb els missatges de Whatsapp enviats per Núñez a companys de l’Aemet amb una cronologia del que estava succeint en el Cecopi la vesprada de la dana.

El relat publicat va des d’un de les 17.26 hores, on Núñez assegura en un missatge que la situació és «crítica» amb l’embassament de Forata quasi desbordant-se i «estan pensant en evacuar»; les 17.34: «ja és emergència hidrològica»; 18.22: hi ha gent en les teulades en una urbanització d’Utiel; 18.58 (quan estaven desconnectats): «Ací portem esperant, portem més d’una hora de reflexió»; 19.12: «Van a enviar un missatge massiu a mòbils a les zones afectades»; 19.28: «No saben ara mateix ni com està la situació» o l’últim, a les 19.46: «El missatge va a anar a tota la província de Valencia. Aconsellant no moure’s de casa». L’ES-Alert es va enviar a la població a les 20.11.

Núñez, que ha defensat que en la reunió hi havia tècnics que han fet front de forma exitosa a altres circumstàncies complicades i amb dècades d’experiència, ha explicat que ell no era l’encarregat d’alçar actes ni l’Aemet s’ho va demanar, però va fer esta cronologia «de forma quasi casual» i li ha servit per a reconstruir la situació del que va ocórrer.

El cap de Climatologia ha assenyalat que ha decidit fer-ho públic després d’escoltar el relat de les víctimes arreplegat en el sumari i les declaracions posteriors del president de la Generalitat, Carlos Mazón, «quasi en to reprovatori, quasi recriminant als periodistes que estaven allí fent el seu treball, preguntant el que havien de preguntar, dient que on vèiem el canvi de versió». Per a Núñez, ha sigut «insuportable veure com la gent s’estava ofegant a les sis, a a les sis i mitja, a les set, i a continuació les declaracions del president de la Generalitat», ha detallat.

REUNIÓ SUSPESA

José Ángel Núñez assegura que el 29O es va viure «una situació tan complexa, tan angoixant, tan estressant», que creu que qualsevol persona dels quals van estar allí «si no va prendre notes és difícil recordar el que va passar». Segons ha apuntat, té anotat que la reunió es va suspendre si bé no recorda el moment exacte en el qual s’ho van dir ni el motiu que es va donar. «En un dels meus whatsapp pose que és per a reflexionar, doncs pot ser que fora; però l’important jo crec, el transcendent, és que la reunió va estar suspesa».

El responsable d’Aemet ha indicat que a les 17.00 hores van anar donant pas en el Cecopi als tècnics que van ser explicant cadascun en el seu àmbit de competències el que estava ocorrent –Emergències, bombers, UME, CHX i Aemet– sense que «ningú» llevara «ferro a la situació»: «S’estaven descrivint coses molt greus; estic parlant de les cinc entre les cinc i les sis i sí que se’ns va escoltar; una altra cosa és que el que haguera de prendre les decisions estiguera preparat per a sintetitzar tota esta informació i prendre una decisió ràpida, que era el que exigia este moment».

No obstant això, considera que esta ja era una hora «en la qual la simultaneïtat de les emergències és pràcticament a tota la província de Valencia i feien molt difícil poder gestionar esta situació amb èxit». A esta hora, segons ha relatat, havien caigut les comunicacions, moltes torres de telefonia mòbil, torres d’alta tensió, hi havia pobles sense llum, incomunicats totalment o autovies principals totalment col·lapsades, com l’A7 o l’A3.

No obstant això, sosté que «la falta de lideratge és per a mi evident que va ocórrer però no solament en esta reunió del dia 29 sinó en les en les següents a les quals jo vaig assistir». Al seu juí, el Cecopi deuria haver convocat, almenys, «des de primera hora del matí» i estava convençut que anava a ser així perquè «no hi havia res que impedira no convocar-la i els indicis que hi havia ja a esta hora eren suficientment sòlids que la situació era molt greu».

En este sentit, ha recordat que hi havia un avís roig activat ja a les 7 del matí; a les huit i mitja ja s’estaven produint inundacions i a mitjan matí hi havia un camioner desaparegut. Així, recalca que «altres organismes amb menys competències com l’Ajuntament de València va convocar el seu Centre Municipal d’Emergències», malgrat que «era un lloc on no va ploure».

«UNS ALTRES VAN SABER INTERPRETAR I VAN ACTUAR EN CONSEQÜÈNCIA»

«Va haver-hi altres polítics de tots els colors, per això dic que no es tracta ací de partidisme, que van saber interpretar molt bé l’emergència d’este dia i van actuar en conseqüència», ha sostingut. En el cas del Cecopi, les primeres anotacions que té de quan es comença a parlar de la posiblidad de manar una alerta són de les 19.00 hores.

Núñez afirma que no li «cap en el cap» que un president de la Generalitat «es dedique a mentir i a tirar pels sòls el prestigi d’una institució» com el Consell, al mateix temps que sosté que Mazón «no sap interpretar els avisos» perquè «Aemet no treballa amb prediccions de van a caure 300, 400, sinó que treballa amb llindars», que es van fixar fa 17 anys quan es va engegar el Pla MeteoAlerta i són consensuats amb les comunitats autònomes.

«En el seu moment, i ningú ha posat des de llavors cap objecció, es va establir que per a la Comunitat Valenciana el llindar són 180 litres per metre quadrat. És a dir, que quan el meteoròleg preveu que es van a superar o igualar 180 litres per metre quadrat, s’establix el nivell roig d’avís. I si ens anem al Pla MeteoAlerta, que qualsevol ho pot consultar de forma lliure en la pàgina web de l’Agència Estatal de Meteorologia, posa que quan s’establix el nivell roig el risc és extrem», ha detallat.

Este moment significa que «hi ha perill que es produïsquen fenòmens molt greus o catastròfics que puguen afectar a persones i béns. I això és el que vam donar». «Vam donar el llindar de 180, que s’establix quan es pensa que o es preveu que es van a superar els 180 litres per metre quadrat en 12 hores. Doncs a més, el meteoròleg va posar que esta quantitat es podia superar només en dos o tres hores. O siga que jo crec que més que això, és que era un indici clar que la situació era molt greu», ha conclòs.

Últimes notícies

L’incendi de la Vall d’Uixó continua molt actiu i afronta una vesprada llarga i complicada

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua molt actiu, amb 8.500 hectàrees calcinades i una vesprada que es preveu llarga i complicada per l’orografia i l’oratge. Els mitjans aeris ja operen al complet i es treballa intensament als fronts d’Alcudia de Veo i Tales.

Rovira exigix una negociació autonòmica real sobre la nova financiació

El conseller José Antonio Rovira reclama que el nou sistema de finançament es negocie amb totes les autonomies de règim comú i defensa un fons transitori de nivellació per a la Comunitat Valenciana. PSPV i Compromís critiquen l’actitud del Consell i li exigixen aprofitar els recursos que oferix el Govern central.

Regres ordenat dels desallotjats per l’incendi de la Vall d’Uixó i avís per l’aigua a la Vilavella

La Generalitat coordina el retorn dels veïns desallotjats per l’incendi de la Vall d’Uixó i adverteix que l’aigua de l’aixeta no és potable als municipis afectats, especialment a la Vilavella.

Les ajudes per emergències catastròfiques arriben a 211 zones de catorze comunitats

El Govern espanyol ha declarat zones afectades per emergències de protecció civil 211 episodis catastròfics en catorze comunitats, inclosa la Comunitat Valenciana, majoritàriament per incendis forestals, i obri així la porta a un ampli paquet d’ajudes.

Els treballadors afectats pels incendis podran cobrar una ajuda fins a quatre mesos

El Govern central ha aprovat una nova prestació extraordinària del SEPE per a treballadors afectats pels incendis forestals, que cobrirà el 70 % de la base reguladora i es podrà percebre fins a quatre mesos.

Alacant tanca el pressupost de 2025 amb un superàvit de 65,5 milions

L'Ajuntament d'Alacant ha tancat l'exercici pressupostari de 2025 amb un superàvit de 65,5 milions i un remanent de tresoreria de 176,8 milions, segons l'informe de la Intervenció General. El govern local del PP destaca que es complixen les tres regles fiscals: estabilitat pressupostària, regla de gasto i límit de deute públic.

Els embassaments del Xúquer baixen al 59,7% i els del Segura al 55,8% després d’una setmana més seca

Els embassaments del Xúquer han perdut 31 hm³ i baixen al 59,7% de capacitat, mentres que els del Segura resten 7 hm³ i se situen en el 55,8%. La reserva hídrica espanyola global ha retrocedit fins al 71,3% esta setmana d’estiu.

La gira wagneriana de Bayreuth farà parada a València este setembre

La bisneta de Richard Wagner qualifica d’excepcional la gira de l’Orquestra del Festival de Bayreuth per Espanya, que passarà per Barcelona, Santander, Sevilla, Madrid i culminarà al Palau de la Música de València el 6 de setembre, amb Pablo Heras-Casado al front.
FILMOTECA D'ESTIU