Investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) han llançat una nova ferramenta per a facilitar a governs i professionals del sector de la construcció l’edificació de vivendes socials més eficients, econòmiques i respectuoses amb el medi ambient.
L’estudi, liderat per Víctor Yepes de l’Institut ICITECH i la doctoranda Ximena Luque, s’enfoca inicialment al Perú, país amb un elevat dèficit residencial, però les seues conclusions podrien estendre’s a altres nacions amb desafiaments similars en vivenda assequible.
Este treball, publicat en la revista Building and Environment i part del projecte RESILIFE, analitza cinc sistemes constructius diferents, que van des de mètodes tradicionals com l’ús de formigó amb rajola fins a sistemes industrialitzats com el Light Steel Frame (LSF).
Un enfocament integral del cicle de vida
La investigació no es limita a avaluar únicament els costos de construcció, sinó que també contempla gastos relacionats amb el manteniment, la demolició i l’impacte ambiental durant tot el cicle de vida de les vivendes. Este enfocament, conegut com del bressol a la tomba, pretén optimitzar no sols la quantitat sinó la qualitat i sostenibilitat de la construcció.
Segons Yepes, esta anàlisi exhaustiva ha permés comparar tècniques des de l’extracció de materials fins a la demolició final, considerant aspectes tècnics, econòmics i mediambientals.
El sistema més eficient i sostenible
Entre les cinc metodologies analitzades, el sistema Light Steel Frame (LSF), basat en estructures metàl·liques prefabricades i lleugeres, va destacar com l’opció més eficient. Este mètode resulta el més econòmic a llarg termini, considerant construcció, manteniment i demolició; genera menor impacte ambiental i permet una construcció substancialment més ràpida, crucial per a enfrontar el dèficit residencial amb urgència.
Mentres que els mètodes tradicionals poden semblar més assequibles inicialment, el seu cost real augmenta amb el temps degut a residus i dificultats en reciclatge. Per exemple, els emplafones sàndwitx de formigó són ràpids de muntar però tenen majors costos i efectes ambientals, i el sistema convencional requerix menys mà d’obra especialitzada però implica un major impacte ambiental i temps de construcció més llargs.
En més del 90% dels escenaris estudiats, el LSF es va mantindre com la millor alternativa per a construir vivendes socials sostenibles i rendibles.
Una guia pràctica per a replicar el model
L’equip de la UPV també ha dissenyat una guia pràctica orientada a programes de vivenda social que incorpora esta metodologia integral. Esta ferramenta pot ajudar a enginyers, arquitectes i autoritats en països en desenrotllament a prendre decisions més informades que integren sostenibilitat econòmica, ambiental i social.
Perspectives futures
Actualment, el projecte continua avant incorporant criteris d’impacte social, avaluant com cada sistema constructiu influïx en la qualitat de vida dels seus habitants, l’ocupació local i la cohesió comunitària.
Este estudi emfatitza que construir bé implica més que només materials i tècniques: es tracta de millorar el benestar i les oportunitats de les persones que habitaran estos espais, construint vivendes justes, ràpides i sostenibles per als qui més el necessiten.