El president de l’Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i de l’Enginyeria Civil, José Trigueros, va defendre al Senat que, si les infraestructures previstes s’hagueren executat abans de la DANA del 29 d’octubre de 2024, el balanç de víctimes i danys materials hauria sigut sensiblement menor. Va argumentar que allí on existien obres hidràuliques, l’impacte va ser menys catastròfic, la qual cosa avala, al seu juí, la utilitat d’estes actuacions per a reduir desbordaments i guanyar temps de resposta.
Trigueros va situar com a exemples el nou llit del riu Túria i la presa de Forata, que van contribuir a frenar l’avinguda, i va assenyalar que intervencions pendents en la rambla de Poio haurien permés retindre cabals i facilitar l’evacuació. Va subratllar que no pot garantir un risc zero, però sí una disminució significativa dels efectes mortals i materials.
Preses, desviaments i procediments més àgils
Com a mesures prioritàries, va advocar per preses de laminació i desviaments de llits, així com per agilitzar la tramitació administrativa d’estes obres. Va proposar habilitar un procediment especial, fins i tot sense declarar-les d’emergència, per a acurtar terminis i evitar que projectes dissenyats per a protegir poblacions arriben tard. Va reclamar, a més, no demonitzar les obres hidràuliques i compatibilitzar-les amb la protecció del medi ambient.
L’enginyer va qualificar la DANA com un episodi imprevisible per superar els cabals estimats i concentrar en poc temps una pluja excepcional. D’eixe comportament va deduir que la planificació prèvia es va quedar tala i que les infraestructures crítiques han de ser resilients al canvi climàtic, dimensionades per a períodes de retorn concordes amb esdeveniments similars.
També va alertar de l’ocupació de zones inundables en afirmar que s’ha invadit la conca dels rius. Al seu juí, urgix recalcular riscos i ordenar el territori amb una previsió d’avingudes a 1.000 anys, la qual cosa implica revisar mapes de perillositat i usos del sòl en planes d’inundació per a reduir l’exposició de vivendes, indústries i vies de comunicació.
Més enllà de les grans obres, va defendre mesures operatives: neteja de llits, sistemes d’alerta primerenca i un pla d’inundacions efectiu. Va recordar que estes ferramentes permeten activar avisos, tallar accessos i ordenar evacuacions amb antelació suficient, reduint danys col·laterals. Estes recomanacions s’estenen no sols a València, sinó a totes les conques mediterrànies, caracteritzades per rambles i rius de resposta ràpida.
En el seu balanç, va sostindre que amb alarmes funcionant, un pla d’inundacions actualitzat i les infraestructures executades, el resultat hauria sigut un altre. El missatge central va ser clar: combinar obres hidràuliques ben dissenyades amb prevenció i planificació oferix més oportunitats de salvar vides i minimitzar pèrdues quan arriben avingudes com la de 2024.
