La Comunitat Valenciana malgasta cada any prop de 117 milions de quilos d’aliments. El problema està sobre la taula en la majoria de llars: el 90% ho considera important i, segons les últimes dades, l’àmbit domèstic concentra al voltant del 90% dels residus alimentaris. Encara que el desaprofitament a Espanya es va reduir un 4,4% en l’últim any, la magnitud del volum perdut en l’autonomia evidencia que el repte continua vigent, especialment en la setmana en la qual se celebra el Dia Mundial contra el Desaprofitament Alimentari.
Una enquesta del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana, amb més de 200 famílies participants, reforça esta idea: a més d’eixe 90% que atorga rellevància a l’assumpte, un 72% afirma que es parla del tema a casa. Eixa conversa es traduïx en hàbits concrets que ajuden a frenar el problema, com planificar la compra, congelar adequadament i aprofitar les sobres amb seguretat.
Hàbits per a reduir el desaprofitament
Planificar la compra és clau per a ajustar la cistella a les necessitats reals. Revisar el rebost i el frigorífic abans d’eixir, dissenyar menús senzills i portar una llista evita compres impulsives o duplicades i, de pas, reduïx la possibilitat que aliments caduquen sense ser consumits. Comprar a pes o per racions també facilita afinar quantitats i no acumular envasos grans que superen el consum previst.
El congelador és un aliat quan no s’arriba a temps. Congelar aliments cuinats o en cru permet allargar la seua vida útil i mantindre la seua seguretat, sempre que es respecten temps i temperatures de conservació. Evitar que els aliments romanguen a temperatura ambient o en rangs inadequats prevé deterioracions prematures i pèrdues innecessàries.
Ajustar racions a un plat estandarditzat ajuda al fet que els menjars acaben en el plat i no en les escombraries. Servir-se només el que es menjarà i guardar correctament el que sobra facilita una cuina d’aprofitament eficaç: crear noves receptes a partir d’elaboracions prèvies, amb creativitat i seguretat, convertix les restes en futurs menjars i retalla el desaprofitament.
El consum per damunt de les necessitats energètiques diàries també es considera una forma de desaprofitament. A més de perjudicar l’organisme, suposa una pressió innecessària sobre els recursos naturals empleats per a produir, transportar i conservar eixos aliments. Incorporar racions ajustades i una planificació realista contribuïx a una relació més equilibrada amb el menjar i a reduir residus.
El paper de l’educació i els professionals
L’acompanyament professional marca la diferència. El dietista-nutricionista pot guiar a les famílies des de la llista de la compra fins a l’emmagatzematge, el cuinat i el reaprofitament dels aliments, amb pautes pràctiques adaptades a cada llar. Este assessorament facilita consolidar rutines senzilles que, sumades, tenen impacte.
Les campanyes d’educació i sensibilització ciutadana són un altre pilar: ajuden a visualitzar com afecta el desaprofitament a la sostenibilitat alimentària i animen a canviar hàbits. La commemoració del Dia Mundial actua com a recordatori i palanca per a reforçar missatges. La lleugera millora registrada en l’últim any apunta que els canvis funcionen, però el volum de 117 milions de quilos malgastats en la Comunitat Valenciana convida a redoblar esforços. Començar per planificar, ajustar racions, congelar i donar una segona vida a les sobres és un primer pas assumible per a qualsevol llar.
