El Pont de la Solidaritat va tornar a ser este diumenge el punt de trobada de l’onzena mobilització que exigix la dimissió de Carlos Mazón per la gestió de la DANA. Dos columnes van partir passades les 18.15 des de La Rambleta, a València, i des de la residència de majors de Paiporta, on van morir sis residents, per a reunir-se en la passarel·la en un acte que va combinar dol, memòria i protesta.
Segons la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana, la convocatòria va reunir 5.000 persones. Va ser la segona vegada que la mobilització es va celebrar fora del centre de València, una decisió orientada a donar visibilitat als municipis més afectats i als qui van sostindre la resposta veïnal en els dies posteriors a les inundacions. Les pancartes amb el lema Mazón dimissió van marcar el to d’una vesprada amb ambient reivindicatiu i emotiu.
Un símbol que va més enllà del rescat
El pont, que va canalitzar el flux de voluntariat després de la tragèdia, va ser reivindicat com a emblema ciutadà. La marxa va avançar al ritme de dolçainas i tabalet, amb la Processió de la memòria com a banda sonora constant, i els clàxons dels vehicles sota la passarel·la es van sumar com a suport. Molts assistents van portar adhesius blaus amb la llegenda Pont de la Solidaritat en homenatge als qui van ajudar en les labors de neteja i suport.
El canvi de la placa oficial també va ser present. La Generalitat va instal·lar recentment el rètol Passarel·la de la solidaritat, en castellà, substituint el nom en valencià col·locat per associacions de la DANA. Els manifestants van respondre reivindicant la denominació original amb adhesius. Per als convocants, el debat sobre el nom reflectix un malestar més ampli: la memòria de l’ocorregut i el reconeixement a la ciutadania que es va organitzar pel seu compte.
Retrets per les alertes i la reconstrucció
En la lectura del manifest, les associacions van qualificar d’històric la trobada en la passarel·la i van exigir justícia i responsabilitats, reclamant la dimissió de tot el Consell. Onze mesos després, van insistir, el 29 d’octubre els qui havien de gestionar l’emergència no estaven on tocava i la ciutadania necessita seguretat i tranquil·litat.
També van qüestionar l’ús dels avisos És-Alert activats en la jornada, subratllant que es van emetre sense un Cecopi previ. Al seu juí, la falta d’un protocol clar i la disparitat de criteris a l’hora d’alertar a la població evidencien problemes de coordinació. Si hui es considera pertinent avisar amb antelació, van afegir, per què no es va fer quan els patrons de risc eren més greus.
El text va incorporar una bateria de reclamacions: alternatives residencials per als afectats que seguixen sense solució, atenció a les ocupacions destruïdes pel temporal, investigació a les empreses que van posar en risc als seus treballadors i garantia d’ajudes per a rendes baixes o persones en situació administrativa precària. També van denunciar la falta de transparència i el caos en servicis públics, així com anys d’urbanització en zones inundables afavorint interessos especulatius. A més, van exigir reconstruir i habilitar tots els centres educatius danyats i van criticar que part de l’obra pública s’haja adjudicat a empreses amb condemnes per corrupció.
Les columnes van confluir en el pont passades les 19.20, tancant l’acte amb la lectura del manifest i l’anunci de la pròxima mobilització: el 25 d’octubre, a les 18.00, en el centre de València, coincidint amb el primer aniversari de la tragèdia. El Pont de la Solidaritat queda així com un doble símbol: el de l’ajuda veïnal que va nàixer després del desastre i el d’una protesta que no es dona per tancada.
