Antonio Hernández estrena Semblança a un assassinat, un thriller psicològic inspirat en la novel·la homònima de Juan Bolea que proposa un joc de peces narratives i un crim aparentment impossible. Blanca Suárez, Eduardo Noriega i la debutant Claudia Mora encapçalen el repartiment d’una història que combina emocions intenses, secrets del passat i el dubte permanent sobre qui diu la veritat.
La premissa partix d’Eva (Blanca Suárez), nova parella de Nazario (Eduardo Noriega), que decidix viatjar amb Ali (Claudia Mora), la filla d’ell, al refugi rural de la seua infància per a estrényer la relació i deixar arrere el seu propi trauma. El que sembla una escapada per a recompondre la confiança es torna malson quan irromp José (Tamar Noves), el violent exmarit de la protagonista. A partir d’eixe retorn, la convivència s’ompli de buits, versions creuades i silencis que alimenten la sospita, mentres cada personatge protegix el que no vol revelar.
La història s’articula a través de diferents perspectives. L’espectador assistix a un trencaclosques on cada mirada encaixa i desencaixa peces d’un mateix fet, de manera que la noció de crim impossible naix de la contradicció entre el que es veu, la qual cosa es recorda i el que s’admet. El resultat és un suspens que avança per capes, pendent sempre dels matisos i de la fiabilitat de qui compte.
Tres versions per a un mateix misteri
La pel·lícula juga amb tres versions d’un esdeveniment per a construir la trama. Este recurs, apuntalat pel guió de Rafa Calatayud, dosifica la informació i convertix cada volta de rosca en una invitació a revisar el ja vist. Hernández, que torna a indagar en la conducta humana, situa el focus en l’amor mal entés, la culpa i la necessitat de protegir l’altre, sentiments que, portats a l’extrem, poden tornar-se destructius. En eixe marc, el vincle entre Nazario i Ali es presenta com una relació profunda que els intèrprets treballen des de la complicitat, més en mirades i gestos que en paraules.
Per a Blanca Suárez, el repte passa per encarnar a una madrastra que vol ser bona mentres intenta escapar de la petjada del maltractament. La seua preparació, basada en llargues converses abans del rodatge, busca sostindre la tensió sense perdre humanitat. L’actriu transita entre el desig de pertànyer a eixa nova família i la por al fet que el passat, personificat en José, torne a atrapar-la.
Claudia Mora, en el seu debut cinematogràfic, s’enfronta a un personatge complex i distint a si mateixa. El seu treball es recolza en la guia del director i en la relació amb els seus companys, una dinàmica coral que facilita que les peces emocionals encaixen. D’eixa col·laboració sorgix una Ali que oscil·la entre la desconfiança i la necessitat d’afecte, motor silenciós de diversos girs del relat.
Naturalesa i elenc com a aliats
Rodada a València i al Pirineu d’Osca, la pel·lícula aprofita un paisatge que engul als personatges i accentua l’aïllament. El refugi, pensat com a lloc segur, es convertix en un escenari ambigu on l’entorn imposa el seu propi ritme i la muntanya actua quasi com un personatge més. Al costat dels protagonistes, el repartiment reunix rostres recognoscibles com Marian Álvarez, Raúl Prieto, Joaquín Climent i Tamar Noves, que reforcen la pressió dramàtica sobre el triangle principal.
Presentada recentment en el Festival de Sant Sebastià, Semblança a un assassinat s’oferix com un entreteniment fosc i exigent, d’eixos que obliguen a mirar dos vegades cada detall. La seua aposta pel puzle narratiu, el xoc de versions i l’exploració de la culpa convertix cada escena en una nova peça a encaixar fins a armar la imatge completa.
