L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va alertar que el valencià i la pròpia institució travessen el seu moment més crític en la història recent després d’un any d’atac frontal a la llengua. La seua presidenta, Verónica Cantó, va denunciar que s’ha sotmés als valencianoparlants a un terraplanismo lingüístic i que s’han fet fallida consensos que va costar molt consolidar.
En l’obertura del curs acadèmic 2025-2026, Cantó va agrair el suport pressupostari de la ministra de Ciència, Diana Morant, i de la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, com a suport davant les retallades aplicades per la Generalitat. Eixe gest, va subratllar, arriba en un context en el qual l’AVL veu amenaçades la seua estabilitat i la seua capacitat de treball normatiu.
Un any de retallades i consensos trencats
La presidenta va incidir en què el problema de fons no és que existisquen postures radicals contràries a l’Estatut en matèria de llengua, sinó que estes tesis hagen sigut assumides pels qui tenen la responsabilitat de governar amb sentit institucional. Al seu juí, eixa deriva reobri ferides i debats identitaris que es consideraven tancats, genera soroll institucional i sembra dubtes sobre regles bàsiques que donaven seguretat a parlants i a administracions.
Cantó va criticar els intents, que va qualificar de perversos i mal intencionats, d’estigmatitzar el valencià i reduir-lo a un ús merament folklòric. Advertió que eixa visió pretén confinar la llengua a àmbits simbòlics, restant-li presència en la vida social i pública, i degradant el seu valor com a ferramenta de comunicació i de cultura.
En emprar el terme terraplanismo lingüístic, la dirigent de l’AVL va al·ludir a narratives que neguen la realitat sociolingüística del valencià i qüestionen consensos normatius ja assentats. Eixe enfocament, va assenyalar, desinforma i polaritza, perquè posa en dubte principis bàsics arreplegats en el marc estatutari i en el paper de la pròpia Acadèmia com a autoritat normativa.
Enfront d’eixe escenari, la institució va reivindicar responsabilitat i respecte al consens aconseguit entorn de la llengua. El missatge va ser clar: protegir la normalització i la presència del valencià exigix mantindre els acords que han donat estabilitat i evitar que la llengua torne al centre de disputes identitàries ja superades.
