Gerard Moreno va tornar a vestir-se de curt després de dos mesos de lesió i el seu retorn va deixar una dada majúscula: amb els minuts disputats enfront del Reial Betis ja comptabilitza 299 partits oficials amb el Vila-real. El davanter queda a un dels 300, una xifra que podria aconseguir en el pròxim compromís de Lliga de Campions davant el Manchester City en l’Estadi de la Ceràmica si torna a tindre participació.
La proximitat de la fita subratlla el seu pes en el projecte groc i arriba en un moment exigent del calendari. Aconseguir els 300 no sols és una marca simbòlica; també ho situaria en el reduït grup de futbolistes que han sostingut al club durant diversos cicles competitius i en diferents competicions, un indicador de continuïtat i rendiment al llarg del temps.
Una fita marcada per les lesions
El propi itinerari recent de Moreno explica per què este número s’ha fet esperar. Portava temps a poques trobades de la meta, però els problemes físics van anar posposant la celebració. La seua reaparició davant el Betis apunta a una gestió prudent de càrregues i a la busca de sensacions positives, una cosa clau per a afrontar amb garanties un xoc europeu de màxima exigència. Si el cos tècnic decidix donar-li minuts en Champions, el davanter culminarà per fi el compte.
El balanç dels seus 299 partits parla de regularitat: 135 victòries, 82 empats i 82 derrotes. És una distribució que reflectix la presència de Moreno en etapes diverses del club, amb resultats concordes a la competència afrontada i a l’evolució de l’equip. Més enllà del número, la seua constància al llarg de les temporades ha sigut un dels factors que sostenen al Vila-real en l’elit.
Superar els 300 partits només està a l’abast de pocs en la història groga. Fins ara ho han aconseguit Manu Trigueros (477), Mario Gaspar (424), Bruno Soriano (415), Marcos Senna (363), Santi Cazorla (334) i Rubén Gracia ‘Cani’ (327). La majoria es va formar en la pedrera del club, una via per la qual també va transitar Gerard, que se sumarà a eixe grup selecte si participa en la pròxima trobada.
De produir-se, la fita arribaria davant un rival de màxima entitat i abrigallat per la seua afició. Un context idoni per a tancar un compte pendent i convertir el seu retorn després de la lesió en un impuls anímic tant per al futbolista com per al vestuari.
