L’Elx i l’Athletic van firmar un 0-0 que va deixar sensacions oposades: els il·licitans van dominar, van acumular arribades i van meréixer més, però la falta de punteria i un inspirat Unai Simon van impedir que el control es traduïra en gol. L’Athletic, inofensiu durant molts minuts, a penes va traure el cap amb perill excepte després de l’entrada dels germans Williams.
Des de l’arrancada, l’equip de Eder Sarabia va ser fidel a la seua idea: eixida neta des de darrere i iniciativa per a instal·lar-se en camp rival. Eixe pla va implicar riscos, com l’esglai que va provocar Sancet en tallar una passada de Chust cap a Iñaki Peña. Així i tot, l’Elx va anar ficant a l’Athletic en la seua àrea a base de possessió i ritme, encara que li va costar superar el dens centre del camp visitant fins que Rafa Mir va començar a oferir desmarcatges a l’espai i una via directa amb pilotes llargues.
Rafa Mir va disposar de les primeres opcions: una rematada forçada en el segon pal i, poc després, un tret creuat que va exigir la primera gran estirada de Unai Simon. La superioritat local es mesurava en metres guanyats i en la sensació d’amenaça constant, més que en ocasions claríssimes, un símptoma de la falta de precisió en l’últim passe.
Polèmica del VAR
En ple domini il·licità va arribar la jugada controvertida: una mà de Vivian que va tallar un atac prometedor. Anomenat pel VAR, l’àrbitre va revisar l’acció i, per a sorpresa del Martinez Valero, va acabar assenyalant una falta prèvia sobre André da Silva. La resolució va frenar l’impuls de l’Elx i va encendre els nervis, amb protestes, diverses grogues per als locals i una altra acció reclamada per possible expulsió de Yuri per una colzada a André da Silva.
Eixe tram de desconcert va permetre a l’Athletic estirar-se per primera vegada amb una contra conduïda per Berenguer que Robert Navarro no va culminar. L’última ocasió de la primera part va ser per a Guruzeta, però el seu tret va eixir clarament desviat, fidel reflex de la falta d’ullal visitant.
Els Williams agiten sense premi
Després del descans, Valverde va moure peces amb Nico i Iñaki Williams i el partit va canviar de temperatura: l’Athletic va guanyar metres i ullal en les transicions. El primer avís seriós va arribar amb Jaureguizar, després d’una acció individual de Nico, encara que el tir va acabar en córner després de tocar en un defensa.
L’Elx va respondre amb la seua ocasió més nítida: André da Silva va armar un potent tret des de la frontal que Unai Simon va buidar amb reflexos. El rebutge va caure a Germán Valera, però la seua rematada el va bloquejar la defensa. Sarabia va refrescar l’atac amb canvis per a sostindre el ritme, mentres l’Athletic es protegia en bloc mig-baix, tancant línies i concedint molt poc.
El tram final va mantindre el guió: insistència local, amb un tir de Mendoza que va atrapar ben col·locat Unai Simon, i un Athletic sense precisió per a eixir a la contra amb claredat. La figura del porter internacional espanyol es va fer encara més gran, i cada intervenció va anar minant les esperances il·licitanes de trencar l’empat.
El 0-0 deixa a l’Elx invicte com a local i amb la sensació d’haver deixat escapar dos punts en la novena jornada de LaLiga EA Sports. L’Athletic, per part seua, es va conformar amb un botí que fa gust d’alleujament per com es va desenrotllar la trobada. Davant 29.043 espectadors, el dol va tindre a més un pròleg emotiu: Eder Sarabia va rebre el trofeu al Millor Entrenador de setembre de mans del seu pare, una picada d’ullet a la bona dinàmica de l’equip que, esta vegada, no va trobar premi en el marcador.
