A punt de complir-se un any del 29 d’octubre de 2024, Sedaví situa com a prioritat duplicar la capacitat del Col·lector Oest i multiplicar les eixides que connecten els municipis amb eixa infraestructura. L’objectiu és evitar que, davant pluges extremes en conques pròximes, l’aigua torne a embassar-se i entre en tromba en zones baixes, fins i tot quan en el propi municipi a penes plou.
Aquell dia no va ploure a Sedaví, però sí que va bufar vent. Malgrat això, el balanç va ser devastador: nou veïns morts i altres dos persones de fora arrossegades per l’aigua en els camps. L’arribada sobtada del cabal per l’avinguda del País Valencià va sorprendre conductors i vianants, mentres s’atenien incidències com la caiguda d’arbres. La confusió inicial es va agreujar per l’absència d’avisos de riuada o de pluges intenses.
El municipi va quedar assolat per davall dels dos metres de cota. Les pantalles de formigó al costat de les vies del tren van contindre l’aigua fins a cedir; quan van col·lapsar, va entrar una llengua de més de dos metres i mig que va arrasar baixos, garatges, comerços i vivendes. La Pista de Silla, a un nivell més alt, va actuar com a dic i va retornar el flux cap al nucli urbà, dificultant el desguàs i prolongant l’estancament. La pèrdua del parc mòbil va superar el 90%, amb vehicles negats en carrers i aparcaments.
Emergències i avisos que no van arribar
Des de llavors, Sedaví reclama que les emergències estiguen dirigides per personal qualificat i que els avisos s’activen a temps. Sosté que en alertes posteriors el sistema va funcionar i que, encara que en un punt van arribar a acumular-se 700 litres, unes alertes eficaços haurien reduït l’exposició i salvat vides. Demana a més millorar la vigilància de barrancs, planificar desviaments i ampliacions on faça falta i, si és necessari, construir nous embassaments o revisar els existents.
La reivindicació principal incidix en el coll de botella del sanejament: les eixides que creuen la Pista de Silla cap al Col·lector Oest conserven la mateixa secció de fa 45 anys. Sedaví proposa triplicar o quadruplicar eixes boques d’evacuació i, en paral·lel, duplicar la capacitat del propi col·lector, una infraestructura que ja no dona més de si després de dècades de servici.
Reconstrucció, ajudes i suport psicològic
Per a recuperar la normalitat prèvia al 29-O, el municipi reclama agilitat administrativa als governs autonòmic i central. Reconeix l’ingrés estatal de 41,5 milions per a obres en infraestructures municipals i altres 5 milions en subvencions, mentres que l’aportació autonòmica per a danys per la dana va ser inferior a 500.000 euros. També sol·licita reforç dels servicis sanitaris en atenció psicològica.
Dies després del desastre es va activar un dispositiu de suport emocional amb més de 50 psicòlegs que van atendre la població durant els primers mesos. Després de la pandèmia i la dana, la salut mental de molts veïns va quedar tocada, i la tensió política no ha ajudat a rebaixar l’ansietat.
En la primera setmana es van revisar els edificis escolars, que van ser declarats estructuralment aptes. En lloc de traslladar a l’alumnat a barracons, es va optar per rehabilitar els centres. Amb la Conselleria i Tragsa, i assumint l’Ajuntament part de les obres, els col·legis van estar llestos per a l’inici del curs.
La neteja va començar des del primer dia amb contractes per a retirar estris i vehicles. Es va treballar a la nit per a acurtar els viatges a abocador de 5 o 6 hores a uns 45 minuts. La Conselleria d’Emergències i la Diputació van aportar maquinària. El cost municipal d’estos treballs supera els 3 milions d’euros, una quantia en gran part reposada per l’Estat.
El full de ruta és clar: desbloquejar el drenatge amb més capacitat i millors eixides, millorar els avisos i accelerar les obres. Només així l’aigua trobarà eixida ràpida i s’evitarà que una tromba com la de 2024 torne a causar el mateix mal.
