El Museu Arqueològic Nacional inaugura una mostra temporal que reunix l’aixovar d’or de l’anomenada princesa dels Carpats, una dona acabalada de l’Edat del Bronze procedent del jaciment de Sant Antón, a Orihuela. L’exposició, organitzada al costat del Museu Arqueològic d’Alacant, podrà visitar-se del 21 d’octubre al 25 de gener a la Sala de Novetats Arqueològiques i recupera una troballa del segle passat sota una mirada actualitzada.
El recorregut presenta peces d’adorn i objectes d’ús selecte, com a joies, gales, gots d’argila i punxons de metall. Destaquen uns diminuts cons d’or perforats, cosits originalment al vestit de la difunta. Es conserven 42 i resulten singulars en la península ibèrica, encara que són habituals en altres territoris europeus. La seua presència i la forma en què s’integraven en la indumentària expliquen el sobrenom amb el qual l’arqueologia ha batejat a la protagonista de la mostra.
Una elit connectada pel metall
Les noves investigacions vinculen este conjunt amb contactes entre comunitats de la regió carpática i la cultura del Argar en el sud-est peninsular. La hipòtesi de treball suggerix xarxes d’intercanvi entre algunes de les societats més avançades de l’època: l’or, abundant en l’àmbit danubià, i la plata, rica en la península, haurien circulat gràcies a aliances que no es limitaven al comerç. En la prehistòria, els vincles familiars i matrimonials eren sovint el vehicle d’estes relacions, i un vestit sumptuós amb aplicacions metàl·liques va poder funcionar com a obsequi d’alt valor simbòlic per a segellar acords.
Esta lectura ajuda a explicar per què un adorn tan característic fora comú a Europa i excepcional a Ibèria: indica l’adopció de patrons estètics importats per una elit local, capaç d’exhibir poder i pertinença a xarxes supraregionals. El reduït nombre de cons conservats suggerix que només una part de l’abillament va arribar fins nosaltres, però així i tot permet imaginar una peça intensament decorada. Més enllà de la lluentor del metall, el conjunt parla de jerarquies socials, de codis de representació femenina en les altes esferes i del domini de tècniques d’orfebreria molt especialitzades.
Una visita amb context
La presidenta del MAN, Isabel Izquierdo Peraile, contextualitza la troballa, produït al començament del segle XX, i el comissari de la mostra, Juan Antonio López Padilla, subratlla que els projectes d’investigació a Alacant permeten rellegir el tresor i comprendre millor les seues connexions. El museu acompanya l’exposició amb taules redones, conferències, visites guiades i continguts en xarxes socials, a més d’un itinerari autònom que enllaça la Sala de Novetats amb peces de la col·lecció permanent. L’objectiu és que el públic entenga no sols què es va trobar en Sant Antón, sinó per què s’interpreta hui com el testimoniatge d’una elit articulada pel metall i per la circulació d’objectes de prestigi.
Per al visitant, el nucli de la mostra residix a observar de prop els cons d’or, les joies i els contenidors d’argila al costat de ferramentes metàl·liques associades a l’aixovar. En conjunt, estes peces permeten reconstruir usos, gestos i significats d’un temps en el qual el vestit, la lluentor i la matèria primera eren també llenguatge de poder.
