La jutgessa que investiga la gestió de la DANA ha ordenat a la productora contractada per la Conselleria d’Emergències entregar el material en brut, sense edició d’imatge ni so, d’un vídeo gravat el 29 d’octubre i utilitzat per a una publicació d’Instagram de la exconsellera Salomé Pradas. La petició, promoguda per l’acusació popular, busca conservar les imatges i l’àudio originals per a esclarir com es va generar eixe contingut en plena emergència.
La magistrada ha dictat diverses resolucions este dilluns en les diligències per la catàstrofe ocorreguda fa quasi un any, que va deixar 229 víctimes mortals, i ha ordenat també prendre declaració com a testimoni a un assessor de la exconsellera de Justícia i Interior investigada en la causa. Després d’eixa compareixença, decidirà si requerix els vídeos que eixe treballador hauria gravat pel seu compte per a incorporar-los al procediment.
Focus en la gestió autonòmica
Un segon acte complementa una resolució prèvia de 16 d’octubre i precisa que no procedix requerir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer informació sobre una possible gravació o acta de la reunió de la seua Junta de Govern del 19 de desembre de 2024. La jutgessa recorda que, segons el Pla Especial d’Inundacions de la Comunitat Valenciana, la vigilància dels barrancs correspon al Centre de Coordinació d’Emergències, dependent de la Conselleria d’Emergències. Esta delimitació competencial delimita l’àmbit de la investigació a la gestió autonòmica i orienta l’anàlisi cap a si va existir o no un seguiment operatiu suficient el dia dels fets.
A la llum dels interrogatoris de testimonis i perits i dels informes ja aportats, la instructora assenyala que de moment no consta un seguiment efectiu del cabal dels barrancs que havien de supervisar els directors del pla, especialment en els tributaris de la rambla de Poio. Eixe presumpte dèficit de vigilància és rellevant per a valorar l’activació de recursos i l’emissió d’avisos durant les hores crítiques.
Cronologia de la riuada i morts
La jutgessa afig que es van produir defuncions per ofegament vinculats a l’arrossegament d’aigües de barrancs afluents del Pedrís a Godelleta, Turís i Torrent entre les 16.45 i les 17.30. Eixe tram horari se solapa amb el pic d’aportacions pluviomètriques descrit en un estudi acadèmic que reconstruïx l’episodi del 29 d’octubre de 2024.
L’Estudi cronològic dels volums de precipitació en les subcuencas de la rambla de Poio, publicat al juliol en la revista Investigacions Geogràfiques de l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant, reconstruïx la precipitació horària i el seu volum en les subcuencas de la rambla de Poio i del barranc de la Saleta. El treball conclou que l’aportació d’aigua no aforada va ser significativa, sobretot en la segona fase de la riuada, la més crítica.
Segons eixa anàlisi, entre les 7 i les 10 hores es van acumular al voltant de 24 hm³ en tota la conca de Poyo; a les 15 hores, ja en la segona fase de pluges, es van superar intensitats de 60 mm en observatoris de la capçalera del barranc de l’Horteta i de 120 mm en l’hora següent. A les 16 hores, la subcuenca de l’Horteta va registrar 2,78 hm³ i la de Gallego 1,96 hm³. Entre les 17 i les 20 hores es van produir els màxims: l’Horteta 20,7 hm³, Gallego 18,3 hm³ i el Pedrís mitjà 14,4 hm³.
L’estudi subratlla que l’Horteta va ser la subcuenca que abans va començar a rebre les grans aportacions, la que va acumular més volum per hora i la que abans va declinar. La hipòtesi més probable és que l’escorrentia que va arribar primer a l’Horta Sud procedira de l’Horteta, amb l’aportació de Gallego i de la part baixa del Pedrís, descartant que la responsabilitat principal recaiguera en les capçaleres. Estes dades ajuden a contextualitzar on va poder concentrar-se la perillositat i, per tant, on la vigilància havia de ser més intensa.
En el pla processal, un tercer acte desestima el recurs de reforma d’una acusació particular contra la seua expulsió del procediment, en apreciar-se frau processal pel seu alineament amb la posició d’un dels investigats. La decisió blinda el desenrotllament de la causa enfront d’estratègies que puguen distorsionar el contradictori.
A més, la instructora incorpora un escrit del director general de Medi natural i Animal que acredita que el 29 d’octubre es va comunicar formalment a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències l’oferiment d’agents mediambientals. La remissió es va fer a través del registre departamental, el canal oficial de comunicació interna de la Generalitat, a les 12.19, i la recepció va quedar registrada a les 12.25. Eixa traçabilitat temporal serà clau per a verificar si eixes unitats es van activar amb l’antelació necessària respecte a les hores més crítiques.
