L’Esportiu Alabés va firmar un monòleg sense recompensa davant el València a Vitòria. El dol que tancava la novena jornada de LaLiga EA Sports va acabar 0-0 malgrat que el conjunt local va jugar durant llargs trams en camp rival, va acumular centres i rematades i va obligar al porter visitant, Julen Aguirrezabala, a intervindre amb solvència.
Des de l’inici, el pla albiazul va ser clar: pressió alta, possessió pacient i atacs per fora per a obrir a un València replegat. La circulació va ser constant i l’Alabés va viure prop de l’àrea contrària, guanyant segones jugades i arribant amb molts efectius, però li va faltar l’última decisió en l’àrea per a traduir el seu domini en gol.
Domini sense gol
Les oportunitats es van succeir a ràfegues. En unes, Aguirrezabala va respondre amb reflexos; en unes altres, la pilota es va estavellar en el pal del marc defés pel portera visitant, mantenint a zero un marcador que semblava destinat a moure’s. La insistència alavesista, amb centres tibants i trets des de la frontal, no va trobar la precisió necessària en la rematada.
El València, més pendent de contindre que de proposar, va tractar de minimitzar riscos. Es va protegir amb línies juntes, va alentir el joc quan va poder i va buscar aire en alguna transició aïllada o a pilota parada per a estirar-se el just. Eixa aposta pragmàtica, unida a les parades del seu porter i a l’auxili de la fusta, li va permetre resistir l’empenyiment local.
En el tram final, l’Alabés va redoblar esforços, però el cansament i la falta de claredat en els metres finals van pesar. Malgrat la seua superioritat territorial, l’última passada no va aparéixer i les millors opcions van tornar a morir a les mans del portera o en rebutges que no van trobar rematador. El xiulet final va certificar un empat que deixa sensacions oposades: amarg per a un Alabés que va fer mèrits més que suficients per a guanyar, i valuós per a un València que va assegurar un punt a domicili sustentat en el seu porter i en el pal.
