El conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana ha afirmat que el seu departament no es nega a remetre al Ministeri de Sanitat les dades del programa de cribratge de càncer de mama i ha precisat que ho farà quan existisca un consens tècnic sobre els indicadors i una ferramenta informàtica adequada per part del propi Ministeri. Ha emmarcat així la petició estatal d’informació, subratllant que la Comunitat Valenciana compartix l’objectiu d’avaluar el programa, però amb regles clares i comunes.
‘el meu departament no es nega, i de fet la carta és ací; el que fem, com la resta de departaments d’Espanya, és subordinar el lliurament de dades al fet que hi haja un consens dels mateixos per part de la ponència de cribratges de mama del propi ministeri’, ha explicat.
El responsable autonòmic ha assenyalat que, segons una comunicació d’agost de 2025, encara no s’ha tancat un acord tècnic sobre quins indicadors han de remetre’s. Per això, ha insistit que la Comunitat Valenciana enviarà la informació quan eixe acord s’aprove en el Consell Interterritorial i quan el sistema informàtic del Ministeri siga l’adequat, alguna cosa que, ha subratllat, en este moment no ho és.
Consens tècnic i sistema informàtic
El conseller ha defés que el consens és imprescindible perquè totes les autonomies reporten les mateixes dades amb els mateixos criteris, la qual cosa permet comparacions fiables i decisions sanitàries coherents. Sense eixa base comuna i sense una plataforma estable, la càrrega i explotació de la informació pot ser desigual, generar duplicitats o errors d’interpretació i restar utilitat a l’avaluació del programa. Un marc tècnic pactat també facilita la traçabilitat de cada fase del cribratge i ordena la freqüència d’enviament, els formats i la validació dels registres.
En paral·lel, ha recalcat que l’actual Govern valencià treballa ‘per i per a les dones, amb transparència i rigor’, i ha recordat que a l’inici de la legislatura es van trobar amb 167.000 dones pendents de cridar, 11 mamògrafs que no funcionaven durant 1.135 dies i un sistema informàtic fràgil, la qual cosa condicionava el seguiment de les cites i la lectura de proves.
Segons ha detallat, s’han restituït els mamògrafs fora de servici, s’ha recuperat la segona lectura que s’havia eliminat, s’ha incorporat intel·ligència artificial i s’han integrat els equips. La doble lectura i les ferramentes de suport busquen reduir falsos negatius i positius, millorar la sensibilitat del programa i homogeneïtzar procediments en tota la xarxa. A més, la Comunitat Valenciana s’ha compromés a oferir els resultats del cribratge en un màxim de 30 dies, un termini que aporta certitud a les usuàries i facilita una derivació ràpida quan siga necessari. Este límit temporal definix un estàndard de resposta que permet prioritzar casos sospitosos i organitzar millor les agendes clíniques.
Reforços del programa en la Comunitat Valenciana
El titular de Sanitat ha anunciat que abans de l’estiu de 2025 s’automatitzarà tot el procés de citació i seguiment, amb l’objectiu d’enviar invitacions de manera automàtica i detectar de manera programada qualsevol incidència. Amb esta automatització, el circuit de cribratge guanyarà traçabilitat, es reduiran reprocessos i demores, i hi haurà un control més precís dels temps entre invitació, realització de la mamografia i comunicació del resultat.
Així mateix, ha avançat que la Conselleria estudia ampliar el nombre de mamògrafs a la província de Castelló, amb la possibilitat d’instal·lar un o dos més com a mínim. Ha recordat que Segorbe ja compta amb un mamògraf que abans no tenia i que Onda disposarà d’un altre pròximament, acostant estes proves a més població i evitant desplaçaments innecessaris. El reforç d’equips busca equilibrar la cobertura entre departaments de salut i reduir les llistes d’espera, de manera que l’accés al cribratge siga més regular i previsible.
Finalment, ha insistit que l’actual Executiu autonòmic va partir d’una situació que ha qualificat de caòtica i ha demanat deixar d’utilitzar este assumpte amb finalitats polítics per a centrar-se en el que realment importa: la salut de les dones i la millora contínua del programa de detecció precoç.
