Este dimarts s’ha conegut la transcripció de la declaració d’una tècnica del Centre de Coordinació d’Emergències davant la jutgessa que instruïx la causa per la gestió de l’última dana. La professional va sostindre que l’ús de Es-Alert, el sistema que envia avisos als telèfons mòbils, és directe quan existix un text autoritzat: ‘L’És-Alert no és la NASA, no és tan complicat’, va dir, i va remarcar que ‘una vegada que se sap el text, s’envia’ i el procés resulta ‘ràpid’.
La tècnica va mostrar la seua estranyesa perquè els agents mediambientals de la Generalitat no foren mobilitzats aquell 29 d’octubre malgrat formar part del pla d’emergència. Segons va relatar, ‘eren part del pla d’emergència’, per la qual cosa la seua activació havia d’haver-se contemplat. Al seu juí, no va haver-hi una coordinació adequada entre les conselleries d’Emergències i Medi Ambient, i l’oferiment d’esta última per a destinar agents a la vigilància de llits ‘no va arribar a la sala’. En la pràctica, això significa que la proposta no va entrar en el circuit operatiu on se centralitzen les ordes, la qual cosa va poder traduir-se en una resposta més lenta i en menys presència sobre el terreny en un moment de pluges intenses.
Cadena de comandament en les alertes
La compareixent va explicar que, en l’última dana Alice, la decisió d’enviar missatges a la població la va prendre l’adreça del pla. Va assenyalar que eixa competència recau en el conseller i, en cas de delegació, en la secretària autonòmica. És a dir, els tècnics executen la difusió quan existix un text acordat i validat per la cadena de comandament. D’esta manera, el coll de botella no estaria en la plataforma tecnològica sinó en la definició i autorització del contingut de l’avís, així com en la comunicació entre departaments implicats.
El testimoniatge abunda en dos idees que travessen la causa: d’una banda, la part tècnica de l’enviament massiu d’alertes és assumible i ràpida si es compta amb un missatge aprovat; per un altre, la coordinació interadministrativa resulta determinant per a activar recursos previstos en el pla, com els agents mediambientals encarregats de vigilar llits. Eixa coordinació, segons la declaració, va fallar quan una oferta de suport ‘no va arribar a la sala’.
Amb estes precisions, la declaració contribuïx a delimitar responsabilitats i a reconstruir la seqüència de decisions en els moments clau. La investigació judicial tràfic d’aclarir qui havia de donar les ordes, com van circular eixes instruccions i per què determinats recursos no es van mobilitzar dins del termini i en la forma corresponent durant l’episodi de pluges, en un context en el qual la rapidesa de l’avís i l’activació de personal especialitzat són elements essencials per a minimitzar riscos.
