L’Estat Major de la Unitat Militar d’Emergències sosté que el canvi climàtic obliga a redissenyar les tàctiques enfront dels incendis forestals. No es tracta només de sumar mitjans, sinó de replantejar logística, disponibilitat, formació i sistemes de suport a la decisió per a anticipar-se a focs més ràpids i extensos. La campanya d’estiu conclou hui després d’una activitat de gran intensitat que ha suposat un sobresfuerzo en personal i recursos.
El comandament operatiu detalla que la magnitud i la velocitat d’alguns fronts este estiu van posar al límit la capacitat operativa màxima. Per a sostindre la resposta es van prioritzar desplegaments i preposicionaments, amb suports d’altres unitats de les Forces Armades en logística, reconeixement, vigilància i aerotransporte. Quan els fronts avancen més de pressa, la finestra d’atac inicial es reduïx, de manera que col·locar recursos per endavant i decidir on concentrar-los resulta clau per a guanyar minuts i evitar fatiga acumulada.
Una campanya al límit
Fins al 12 d’octubre, les estimacions del Miteco xifren en 353.152 les hectàrees forestals cremades en el que va d’any. Només a l’agost van cremar 336.345 hectàrees, concentrades a Galícia (43%), Castella i Lleó (42%) i Extremadura (12%). Els grans incendis —per damunt de 500 hectàrees— s’han triplicat respecte a la mitjana de l’última dècada i sumen 62 fins a la data. Este escenari ha obligat a activar el màxim de la UME en diverses comunitats al mateix temps, posant a prova la coordinació interterritorial, la logística i la sostenibilitat operativa durant dies.
El balanç intern no destaca una única intervenció per damunt de les altres. El rellevant ha sigut la seqüència de focs de gran dimensió i simultanis, que va exigir desplegar capacitats en paral·lel i mantindre-les en el temps. Eixa pressió sostinguda obliga a afinar la cadena de comandament i control, el relleu de personal i la integració amb altres mitjans autonòmics i estatals perquè la resposta no perda eficàcia.
Formació i tecnologia per a anticipar-se
La planificació s’adapta a emergències més extenses i veloces. S’ajusten procediments tàctics i capacitats, i es reforça el suport a la decisió per a actuar amb anticipació i mantindre l’esforç en escenaris prolongats. El personal es prepara amb un programa permanent d’ensinistrament individual i col·lectiu, exercicis reals i simulats, especialitats tècniques i formació funcional en sanitat, psicologia i logística. Els relleus organitzats i el suport psicològic preventiu i postmissió busquen reduir el desgast en operacions llargues.
La unitat incrementa l’ús de simuladors i drons per a disminuir riscos i millorar la presa de decisions. En paral·lel, avança la creació de la Unitat de Drons (UDRUME) i d’un Centre de Simulació que transformarà la preparació. La renovació, subratllen, ha de ser sostinguda en el temps, no puntual.
Entre els desafiaments immediats figuren emergències de major dimensió i tipologies associades al canvi climàtic, com a tempestes més intenses, incendis més virulents i esdeveniments simultanis. També la necessitat de mantindre esforços operatius prolongats i gestionar el recurs humà amb límits de plantilla.
En el seu vinté aniversari, l’UME recorda que va nàixer en 2005 per a dotar a l’Estat d’una capacitat operativa nacional, ràpida i organitzada. En dos dècades ha passat d’una estructura emergent a una unitat altament especialitzada, amb implantació territorial, Escola Militar d’Emergències, especialitats tècniques i projecció internacional. L’experiència acumulada s’ha traduït en professionalitat i proximitat amb la societat, mantenint la naturalesa militar com a base d’eficàcia i disciplina.
El missatge a la ciutadania apel·la a la prudència i a la responsabilitat col·lectiva en prevenció i col·laboració. A les institucions se’ls demana suport amb inversions sostingudes per a mantindre una UME capaç de respondre als desafiaments de hui i del demà.
