El PP ha deixat en mans de Carlos Mazón la seua eventual dimissió després dels esbroncs rebuts en el funeral d’Estat per les víctimes de la DANA. La portaveu en el Congrés, Ester Muñoz, ha subratllat que la decisió correspon al president de la Generalitat i no a la direcció nacional. En l’acte van ser presents, a més de Muñoz, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.
‘La decisió de dimitir d’un càrrec públic que t’han votat els ciutadans és personal i per tant és el senyor Mazón el deure decidir el seu futur polític’, ha apuntat Muñoz en una compareixença en el Congrés.
Dret a expressar el dolor
Muñoz també ha defés el dret de les famílies i afectats a manifestar el seu malestar en un moment de dol. En una entrevista, ha sostingut que les víctimes ‘han de poder dir el que volen’ i ‘en els termes en els quals consideren’. ‘El que ha de prevaldre és que les víctimes sempre puguen dir el que consideren i expressar el seu dolor com creguen oportú’, ha agregat, abans de recordar que també tenen dret a buscar culpables.
Amb eixe missatge, la direcció parlamentària del PP ha evitat desautoritzar als qui van mostrar el seu rebuig en l’acte oficial i ha separat el respecte al dol de la controvèrsia política. El reconeixement explícit d’eixe dret assumix que, fins i tot en cerimònies solemnes, el dolor pot traduir-se en protestes i que correspon als responsables públics escoltar i donar explicacions.
En paral·lel, Mazón ha afirmat que es fa càrrec del succeït durant el funeral, que no deixa de ‘reflexionar sobre el que significa’ eixa jornada i que en els pròxims dies farà ‘una reflexió una mica més profunda’. Eixa declaració situa la iniciativa en el seu propi terreny i obri un temps de valoració interna sobre les conseqüències de l’ocorregut, inclòs l’abast institucional de la seua decisió.
En definir la dimissió com una decisió estrictament personal, el PP ha marcat distància de qualsevol pressió orgànica i ha traslladat a Mazón la potestat de comunicar, si ho estima, el seu futur polític. Eixa posició, unida al suport al dret de les víctimes a protestar, pretén rebaixar la tensió i canalitzar el debat cap a les responsabilitats que elles volen veure aclarides.
