El president de l’Audiència Provincial de València, que també encapçala la Secció Segona encarregada de resoldre els recursos de la investigació sobre la dana, ha defés que la crítica a la magistrada instructora és lícita, però ha advertit que convertir-la en pressió perquè canvie la seua actuació processal no té cabuda ni efecte.
En un balanç del seu primer mes en el càrrec, ha repassat l’estat de la causa i ha detallat que els 23 recursos d’apel·lació vistos fins ara s’han resolt pel ple de la Secció Segona, amb els seus sis magistrats. Amb esta fórmula, ha explicat, es busca oferir la major qualitat possible a les resolucions, sumar la mirada de tots i mantindre a tot el tribunal constantment instruït en la causa.
Ha precisat que esta manera de treballar es reserva per a casos excepcionals, quan convé reforçar una decisió amb la postura conjunta de la sala. En una investigació amb alta exposició pública, decidir en ple ha contribuït a unificar criteris, reduir el risc de respostes contradictòries i donar previsibilitat a les parts, factors clau en procediments complexos.
Crítiques sense pressió
Sobre el debat públic entorn de la instructora, ha recordat que en assumptes de transcendència mediàtica no és infreqüent que sorgisquen atacs. Així i tot, ha remarcat que el poder judicial està sotmés a la crítica i que esta és legítima. En les seues paraules, la crítica és lícita, és legítima; el que la desborda és l’intent d’impactar en la jutgessa perquè modifique la seua conducta processal, cosa que mai s’aconseguix.
També ha subratllat que les expectatives generades fora del procés no condicionen el treball del tribunal: les expectatives són alienes al treball del tribunal. Ha defés que la independència està protegida i que existixen condicions per a exercir-la, fins i tot quan l’opinió pública seguix de prop cada pas de la instrucció.
Ha afegit que un jutge és un ciutadà amb idees pròpies, però que en l’exercici de la funció jurisdiccional ha de complir les seues obligacions. Ha admés que, com qualsevol persona, no està completament a resguard de biaixos, i ha insistit en l’obligació professional d’evitar de manera conscient qualsevol desviació que a part de la correcta interpretació del cas. El que se’ns ha d’exigir per a apartar-nos de sospites, ha dit, és la qualitat de les motivacions en les decisions.
En analitzar la gestió de macrocauses, àmbit en el qual ha recordat la seua experiència en instruir el cas Maeso, ha assenyalat que no hi ha una metodologia tancada i que en cada procediment s’ha hagut d’improvisar. Este tipus d’assumptes condicionen professional i vitalment a un jutge durant molt de temps, més si la investigació està exposada a l’interés de l’opinió pública.
Més enllà d’este procés, ha lamentat l’enorme càrrega de treball que suporten els jutjats valencians. Al seu juí, la Justícia no ha sigut una prioritat política i no creu que eixa situació vaja a canviar, la qual cosa ha situat com un problema estructural que retarda decisions i complica la gestió del volum de causes.
