L’Audiència Provincial de València ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat per una acusació particular en la causa penal sobre la gestió de la dana. La petició buscava més informació sobre els embassaments de Forata i Buseo; el tribunal ha confirmat l’acte del Jutjat de Catarroja de 19 de maig i ha avalat la línia de la jutgessa instructora.
En la seua resolució, l’Audiència ha recordat que la Fiscalia es va oposar al recurs en considerar que no pot determinar-se en quina mesura un eventual desembassament en Forata va influir en el desbordament del riu Magre ni si este s’hauria produït per les pluges torrencials registrades en la zona de Turís. Respecte a Buseo, ha subratllat que eixa presa no permet el desembassament ordinari i només aboca pel seu sobreeixidor lateral en episodis de crescuda, circumstància que, segons consta, no es va produir fins al cap de les 22.00 del 29 d’octubre; l’augment del cabal del Túria va respondre així mateix a les precipitacions intenses.
Causalitat no acreditada
La Sala ha destacat que la part recurrent va ser admesa com a acusació particular per defuncions ocorregudes a Paiporta i Catarroja, un àmbit vinculat al barranc de Poio i els seus afluents, que non es van veure afectats per cap de les dos preses citades. Amb eixe marc, la informació sol·licitada no guarda una connexió directa amb l’objecte de la investigació.
El tribunal ha assenyalat que el recurs no explica quina relació de causalitat existix entre les dades demanades en esta fase d’instrucció i les defuncions que s’investiguen. Tampoc aporta arguments que justifiquen en quina mesura el desguàs de Forata o de Buseo hauria influït en el desbordament del barranc de Poio o en la gravetat de les inundacions.
A més, ha reiterat que l’escrit impugnat no l’exposa en termes tècnics i racionals, ni precisa per què eixes defuncions serien imputables a una omissió de labors de ‘supervisió‘ en les preses o a decisions sobre els protocols d’avisos a la població del Comité Permanent de la Comissió de Desembassament. Per a sostindre una afirmació així, advertix, seria necessari estudiar cada cas concret i establir el nexe causal, descartant altres possibles causes, com a avingudes procedents d’altres barrancs.
D’esta manera, l’Audiència ha considerat improcedent la diligència interessada en este moment processal i ha reafirmat que la instrucció ha de cenyir-se a fets i proves connectats amb les zones efectivament afectades pel barranc de Poio. La resolució, per tant, no tanca la investigació, però sí que delimita el perímetre probatori i recolza la metodologia de la jutgessa a càrrec de la causa.
