El Barcelona va recuperar el gol i el gest en LaLiga amb un 3-1 treballat enfront d’un Elx valent. L’equip il·licità va arribar després de sumar només un punt dels últims nou, però va sostindre el seu pla de pressió alta i bon tracte de pilota, i va discutir trams de possessió als de Hansi Flic. Dos errors defensius en l’arrancada, això sí, li van posar el dol costa amunt en onze minuts.
Dos gols primerencs que ho canvien tot
Eder Sarabia va apostar per laterals a cama canviada per a intentar controlar a Lamine Yamal i Rashford, extrems també a peu canviat. La idea buscava tancar el regateig cap a dins, però es va girar en contra seua. Als 9 minuts, Balde va robar en eixida, va accelerar i va assistir a Lamine, que va retallar amb l’esquerrana a Álvaro Núñez i va afusellar a Iñaki Peña des del punt de penal per al 1-0. El ’10’ blaugrana, llastrat en setmanes prèvies per la pubalgia, va celebrar amb ràbia.
A penes dos minuts després, Pedrosa va esvarar en la següent acció defensiva, Fermín va atacar l’espai per l’esquerra i va servir el 2-0 a Ferran Torres, que va espentar a plaer. L’atacant va dedicar el gol alçant-se l’elàstica per a mostrar el missatge ‘València sempre en la memòria’, un gest que va connectar amb la graderia.
L’Elx no es va descompondre: va ajustar la pressió, va cuidar la possessió i es va plantar en camp contrari, però li va faltar contundència en l’últim terç. Szczesny a penes va patir fins a la recta final del primer temps, mentres que Peña va evitar el tercer en trets llunyans de Fermín i Ferran.
En el 42, el pla visitant va trobar premi. Rafa Mir va atacar l’espai, va encarar a un Araujo contemplatiu i va creuar al segon pal de Szczesny per al 2-1. Encara abans del descans, Peña va tornar a lluir-se amb un paradón a boca de canó de Ferran, reivindicant-se davant el club que el té cedit.
Un segon acte d’anada i tornada
La represa va arrancar amb un gol anul·lat a Rashford per fora de joc previ de Fermín i amb una fuetada de Rafa Mir al travesser, avís que el partit continuava obert. El Barça, còmode en transicions, va trobar aire en el 61: Fermín, un punyal corrent a l’espai, va canviar el joc amb precisió mil·limètrica i Rashford va controlar, va retallar i va soltar un obús inatajable per a Peña. 3-1 i una altra vegada distancia.
Flic va retirar a Fermín per a pensar en la Lliga de Campions davant el Bruges i va donar els primers minuts a Dani Olmo després de la seua lesió. En l’acció següent, Szczesny i el pal van evitar un altre punt de Rafa Mir en una jugada molt protestada per Montjuïc perquè es va produir amb Rashford atordit en la gespa després d’un xoc amb Affengruber, sense que el col·legiat Miguel Sesma detinguera el joc.
L’Elx va continuar valent fins al final, defenent a l’home i estrenyent a dalt. Héctor Fort, que va entrar com a carriler, va deixar minuts de vigor per la banda i va contagiar a l’equip. No obstant això, el desgast li va pesar a Rafa Mir i el recentment incorporat John va cabotejar en planxa lleugerament desviat. El Barça, per part seua, va poder ampliar si Lamine no haguera enviat alt una rematada franca des del punt de penal.
El triomf va arribar en la jornada 11 de LaLiga EA Sports, davant 44.370 espectadors en l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Més enllà del marcador, el Barça va recuperar sensacions: efectivitat en els metres finals, verticalitat en transició i un Rashford decisiu. L’Elx, malgrat la derrota, va confirmar que el seu pla agressiu li permet competir de tu a tu fins i tot en escenaris grans.
