Carlos Mazón ha anunciat la seua dimissió com president de la Generalitat este dilluns, just un any després de la dana que va deixar 229 morts. Ha explicat que ja no pot més ni té la força necessària per a continuar liderant un procés de recuperació que, segons ha defés, està ben canalitzat. En el seu missatge ha apel·lat a la responsabilitat de la majoria en Les Corts per a triar nou president i garantir un relleu ordenat que mantinga el focus en les mesures en marxa.
La decisió s’ha comunicat en una declaració institucional sense preguntes, amb els membres del seu Consell asseguts en primera fila. Mazón ha afirmat que la Generalitat necessita un nou temps i ha confessat que, per voluntat personal, hauria dimitit fa temps. Ha admés que la gestió de l’emergència i les seues conseqüències ha travessat moments insuportables per a ell i la seua família, i que eixa pressió ha pesat en la seua decisió, que considera coherent amb l’interés general.
El context de la seua renúncia és la major catàstrofe recent en la Comunitat, una dana que es va cobrar 229 vides i que va forçar a l’administració a bolcar-se en l’atenció a les víctimes, la reconstrucció i la prevenció. Mazón ha sostingut que eixe treball està canalitzat i que el cicle polític requerix impuls renovat. D’ací ve que haja demanat a la majoria parlamentària que active com més prompte millor l’elecció d’un nou president, amb l’objectiu de preservar l’estabilitat institucional i no interrompre els projectes en curs.
Autocrítica després de la tragèdia
El president ha fet autocrítica i ha demanat perdó per les fallades comeses durant la crisi. Ho ha dit amb una declaració d’abast personal en la qual ha descartat la mala fe o el càlcul polític en les seues decisions i ha insistit que molts errors es van produir en un context d’informació incompleta i canviant, típic de les emergències.
‘Sé que vaig cometre errors, ho reconec i viuré amb ells tota la meua vida. He demanat perdó i ho torne a repetir, però cap d’ells va ser per càlcul polític o per mala fe: no sabíem que el barranc de Poio es desbordava, no vam saber que hi havia morts fins a la matinada del 30 ni que la tragèdia tinguera eixa magnitud’, ha afirmat.
Amb esta explicació, Mazón ha intentat emmarcar la seua eixida com un pas per a facilitar un clima de col·laboració i tancar una etapa marcada per la devastació i la pressió pública. També s’ha presentat abrigallat pel seu Consell, una imatge amb la qual ha volgut projectar continuïtat administrativa mentres s’articula la successió. La seua renúncia obri un procés polític en Les Corts que, com ha subratllat, dependrà de la majoria per a conformar una nova presidència i donar estabilitat a la recuperació.
