Carlos Mazón ha anunciat la seua dimissió com president de la Generalitat un any després de la DANA que va deixar 229 morts. En una declaració institucional, ha admés fallades en la gestió de l’emergència, ha insistit que no va haver-hi mala fe i ha defés que el desgast personal i familiar li impedix continuar liderant la reconstrucció. També ha demanat que la majoria parlamentària active un relleu immediat per a mantindre el rumb dels treballs oberts.
Assumix errors i decisions tardanes
Mazón ha reconegut que la seua actuació va tindre equivocacions i ha reiterat la seua petició de disculpes: ‘Sé que vaig cometre errors, ho reconec i viuré amb ells tota la meua vida. He demanat perdó i ho torne a repetir, però cap d’ells va ser per càlcul polític o per mala fe: no sabíem que el barranc de Poio es desbordava, no vam saber que hi havia morts fins a la matinada del 30, ni que la tragèdia tinguera eixa magnitud’. Ha explicat que per voluntat personal hauria dimitit abans, però va tractar de sostindre el càrrec per a aportar claredat a l’ocorregut i espentar la recuperació: ‘Per voluntat personal hauria dimitit fa temps. Hi ha hagut moments insuportables per a mi, però sobretot per a la meua família. Creia de cor que em seria més fàcil demostrar des d’esta talaia el que va ocórrer en la gestió de l’emergència, la informació de la qual no vam disposar, les ajudes que no van arribar i, sobretot, que podria ajudar a alçar esta terra després de la devastació. Però ja no puc més’.
Entre els errors admesos, ha subratllat que no va cancel·lar la seua agenda quan el temporal es va centrar en Utiel, una decisió que va contribuir a fixar una imatge pública equivocada: ‘Al migdia, el temporal se centrava en Utiel i jo deguí haver tingut la visió política de cancel·lar la meua agenda i desplaçar-me cap a allí. Amb això vaig cometre un altre error, permetre que s’instal·lara en l’imaginari social la idea d’un president alié a l’emergència’. Al mateix temps, ha defés que el dispositiu va treballar sense escatimar mitjans, i ha denunciat una campanya de descrèdit personal: ‘Segur que va haver-hi coses que degueren funcionar millor, però mai escatimem en recursos, en esforç i en treball incansable davant una devastació inimaginable. Més enllà d’estos errors, que reconec sense ambages, també és cert que hi ha hagut una campanya brutal en la qual alguns han intentat convertir en esport nacional anomenar-me assassí’. ‘Han arribat a dir que aquella vesprada vaig estar d’aniversari amb polítics o expolíticos, incomunicat, amb el mòbil apagat, dissenyant l’urbanisme depredador i, per descomptat, el repugnant ataque masclista que ni tan sols esmentaré’.
Assenyala al Govern i obri el relleu en Les Corts
Sobre la coordinació institucional, Mazón ha afirmat que no es va demanar l’emergència nacional perquè, segons l’explicació rebuda, no aportava efectius addicionals ni accelerava els desplegaments: ‘No demanem la declaració d’emergència nacional perquè, segons el propi Govern, no anava a portar més efectius ni anava a fer que arribaren abans. La realitat és que els dies posteriors descobrim que ens van voler deixar solos per estratègia política’. També ha insistit en la falta d’auxili en les primeres hores: ‘La falta d’ajuda en les dramàtiques primeres hores va ser clamorosa i continua sent hui igual de clamorosa. Volíem ajuda, la demanem i mai la rebem’. I ha acusat l’Executiu central de bloquejar la reconstrucció: ‘El Govern d’Espanya, amb el seu president al capdavant, ha negat ferramentes en la reconstrucció només per a danyar-nos políticament, ha volgut usar a les víctimes com a ariet i ni demanant ajuda o recursos ens ho van donar ni tan sols en els dies posteriors a la tragèdia, quan els necessitàvem amb urgència’.
El dirigent ha centrat el cor del seu missatge en el dolor per les víctimes i l’impacte emocional: ‘El mal que s’ha produït no és només material, és sobretot emocional. El primer i més important pel record de les 229 persones que van perdre la seua vida. El dolor ès inimaginable no sols per a les famílies, sinó també per a tot el poble valencià i espanyol que aquells dies es va bolcar a traure el millor de si mateix per a ajudar en un escenari apocalíptic’. I ha sostingut que, amb el pas dels mesos, s’han confirmat aspectes clau de la gestió i dels avisos previs: ‘Fa mesos semblava impossible que algú creguera molts dels arguments que hem defés des del principi, que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va avisar del desbordament del barranc, que la Aemet va dir que a les 6 el temporal se n’anava a Conca, que ningú havia previst la magnitud de les pluges, que els mesuradors no funcionaven o que les obres haurien evitat la tragèdia. Hui dia tot això s’ha pogut demostrar’.
Per a justificar el pas arrere, ha remarcat que va prioritzar la recuperació per damunt de tot, però que ja no disposa de l’energia necessària: ‘Sempre he posat per davant d’absolutament tot la responsabilitat i el compromís de la recuperació de la meua terra contra vent i marea. Liderar eixe treball, ben canalitzat ja, requerix d’una força especial que ni jo ni la meua família tenim, ja no’. Per això, ha apel·lat a activar el relleu institucional sense demora: ‘Apel·le a la responsabilitat de la majoria parlamentària viva, vigent i en marxa’ de Les Corts Valencianes ‘per a triar nou president de la Generalitat’. Confia, ha dit, que la seua eixida facilite una mirada més serena als fets: ‘Sé que el futur president serà capaç de continuar amb la reconstrucció i potser precisament la meua marxa fa que s’enfoque esta tragèdia amb l’objectivitat que requerix’.
Mazón ha tancat la seua compareixença amb un missatge personal: ‘Espere que quan baixe un poc el soroll, la societat puga distingir entre un home que s’ha equivocat i una mala persona’. I s’ha acomiadat amb una frase de gratitud i final d’etapa: ‘Ha sigut un honor servir a la meua terra com president de la Generalitat. Moltes gràcies a tots els que m’han ajudat a fer-ho realitat’.
