El Ministeri per a la Transició Ecològica ha defés la seua actuació davant la dana i ha subratllat que s’ha traduït en una inversió superior a 1.200 milions d’euros per a reconstruir la Comunitat Valenciana. Segons el departament, ‘No hem rebutjat ni una sola petició’ d’ajudes. La resposta arriba després de conéixer-se la dimissió de Carlos Mazón com a president valencià, en la declaració pública del qual va acusar a Aemet i a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) de tremendes fallades en la gestió i prevenció de l’episodi del 29 d’octubre de 2024.
El ministeri ha contraposat eixes acusacions amb el treball dels organismes estatals i amb resolucions judicials que avalen els procediments seguits. Segons fonts de Transició Ecològica, en la jornada de la dana tant Aemet com la CHJ van actuar ‘amb rigor tècnic‘, aportant dades essencials per a previndre els riscos meteorològics i hidrològics i emetent avisos dins de les seues competències.
Actuacions judicials i competències
D’acord amb les actuacions de la magistrada que instruïx els fets, qualificats com a ‘contundents’ per les mateixes fonts, Aemet i la CHJ van actuar conforme als seus mecanismes tècnics i protocols, amb comunicacions eficaces en el marc de les seues atribucions. Eixes actuacions també precisen que l’única apagada informativa de la jornada va ser ‘el negre’ del Cecopi, el Centre de Coordinació Operativa Integrada d’àmbit autonòmic, i no fallades en els sistemes informatius estatals. Este aclariment situa el focus de la descoordinació en l’àmbit autonòmic i no en les agències estatals.
El ministeri ha recordat, a més, que les imatges difoses de la consellera Salomé Pradas la mostren des de primeres hores preocupada per l’estat del barranc de Poio, la qual cosa, segons el parer d’eixes fonts, evidència que les autoritats autonòmiques estaven informades del risc. També s’ha assenyalat que la retirada dels bombers que vigilaven els barrancs va respondre a criteris del propi govern autonòmic. En esta mateixa línia, la jutgessa instructora ha qualificat de ‘ficció‘ o ‘autoficció’ diverses afirmacions recents de Mazón sobre la suposada falta d’informació de Aemet i la CHJ, l’enviament del ES-Alert vinculat només a la presa de Forata o l’absència d’alerta hidrològica en el barranc de Poio, negant a eixes declaracions valor probatori. Amb això, el relat oficial reforça la versió dels organismes estatals i desplaça l’èmfasi cap a la gestió autonòmica durant l’emergència.
Calendari i abast de les inversions
El departament ha reiterat el seu compromís amb la reconstrucció a la Comunitat Valenciana, que s’ha materialitzat en més de 1.200 milions d’euros per a reforçar la resiliència enfront de futures inundacions i millorar la gestió de l’aigua. D’eixa xifra, 437 milions ja han sigut aprovats i compten amb resolució publicada, dirigits a reparar xarxes de sanejament, proveïment i depuració. Estes actuacions permeten restablir servicis bàsics, assegurar la qualitat de l’aigua i reduir impactes ambientals en zones afectades.
‘No hem rebutjat ni una sola petició’ d’ajudes, han insistit les fonts, que remarquen que la valoració dels danys la van realitzar els titulars de la gestió de les infraestructures (operadors públics, privats, mixtos i ajuntaments). La primera estimació traslladada per eixos responsables pràcticament s’ha correspost amb la valoració final i amb les ajudes concedides, que cobrixen el 100% del cost de les actuacions, per un total de 437 milions d’euros. En cobrir-se el cost íntegre, els gestors no necessiten cofinançament addicional, la qual cosa deduïx una execució més àgil i menor pressió sobre els pressupostos locals.
El pla inclou, a més, 550 milions per a obres hídriques en el marc del Pla per a la Recuperació i Millora de la Resiliència. Segons el ministeri, els projectes més avançats es licitaran abans de final d’any, i en eixe mateix termini es licitarà la redacció dels projectes del barranc de Poio i del Magre. Estes fites administratives marquen l’arrancada de la tramitació que permetrà adjudicar i posar en marxa les obres una vegada superats els terminis legals.
Ja s’ha llançat el primer dels projectes de l’estratègia de resiliència hídrica, el de La Saleta, les Declaracions d’Impacte de la qual Ambiental havien decaigut per inexecució en etapes anteriors, segons les mateixes fonts. Amb la seua reactivació, el ministeri dona eixida a actuacions que exigixen complir de nou amb els requisits ambientals per a poder executar-se amb garanties.
Així mateix, el Govern ha recordat inversions en obres d’emergència en la conca del Xúquer, actuacions en el pla de l’Albufera i ajudes directes per a 62 municipis amb major risc d’inundació. El Reial decret que regula estes ajudes ha superat el seu període d’audiència, i s’agilitaran els tràmits perquè els fons arriben als ajuntaments en el termini d’un mes. Este calendari perseguix accelerar reparacions urgents i la preparació d’infraestructures crítiques de cara a nous episodis de pluges intenses.
