Sara Sorribes ha anunciat el seu retorn a les pistes per al 17 de novembre, després de diversos mesos en què ha prioritzat la seua salut mental. La medallista de bronze en els Jocs Olímpics de París en dobles ha compartit les seues sensacions i el sentit d’esta pausa en una entrevista amb Nara Segurs, el seu patrocinador.
La castellonenca ha descrit l’aturada com una decisió difícil però necessària. ‘Parar ha sigut de les millors decisions de la meua vida’, ha comentat, subratllant que venia patint dins de la pista i que necessitava respirar lluny de la pressió diària de competir. Segons ha explicat, portava temps ‘sentint que alguna cosa no estava bé, que el meu cap necessitava un descans’ i assumir-lo li ha permés situar el seu benestar en el centre.
Durant el parèntesi, Sorribes ha detingut el calendari per a reconnectar amb la seua vida fora del tenis. ‘Han sigut mesos molt especials. Per primera vegada en molt de temps he pogut parar, respirar, i viure la vida sense la pressió constant de competir. He fet coses que sempre havia volgut fer i mai trobava el moment: aprendre a tocar el piano, practicar ioga, passar molt de temps amb la meua família… Crec que ha sigut una de les millors decisions de la meua vida’, ha assegurat. En paral·lel, ha posat en valor demanar ajuda i parlar obertament: ‘En esta etapa he aprés el valor de parlar, de demanar ajuda i de no amagar el que et passa. Durant molt de temps intentes seguir avant sense mostrar debilitat, però quan t’atrevixes a compartir-lo, quan ho dius en veu alta, alguna cosa canvia. Et sents escoltada, compresa, i això ja és un pas enorme. També he aprés a ser més amable amb mi mateixa, a no exigir-me tant i a acceptar que hi ha moments’.
Un retorn amb una altra mirada
El punt d’inflexió ha arribat al setembre, quan va començar a moure’s sense la cotilla de la competició: córrer per la muntanya, anar al gimnàs o jugar al pàdel li han retornat el plaer per l’esport. ‘Vaig començar a eixir més, a moure’m sense la pressió de competir, a córrer per la muntanya, anar al gimnàs, jugar al pàdel… Vaig tornar a gaudir de l’esport sense exigències, simplement per plaer. Físicament em sentia bé, i això em va donar confiança i molta força mental. Vaig sentir que volia tornar, però d’una altra manera, amb una altra mirada. Crec que ha arribat en el moment perfecte; si haguera esperat més, potser m’hauria costat retrobar eixe impuls’, ha relatat.
Amb eixa base, Sorribes ha fixat el seu retorn ‘amb calma, amb il·lusió i amb moltes ganes’. Ho encara sense pressa, conscient que ‘m’he adonat que em queda temps per a continuar creixent, per a gaudir i per a tornar a intentar-ho’. La primera presa de contacte ha dissipat dubtes: ‘Tenia por de tornar a entrar en la pista, però quan ho vaig fer vaig sentir una mescla de nervis, respecte i felicitat. Va ser preciós i em va recordar per què amo este esport’. El missatge dibuixa un retorn progressiu, centrat en recuperar sensacions i sostindre en el temps el benestar que ha cultivat durant l’aturada.
