Carlos Mazón s’ha convertit en el segon president de la Generalitat més efímer de l’autogovern valencià: el seu mandat ha durat 27 mesos, només per darrere de José Luis Olivas, del PP, que va estar 11 mesos al capdavant del Palau.
Un mandat de 27 mesos
Mazón va ser investit el 13 de juliol de 2023 en Les Corts com sèptim president gràcies als vots del PP i Vox. Quatre dies després va prendre possessió per a un període de quatre anys, l’horitzó habitual d’una legislatura, que no obstant això s’ha vist truncat.
El punt d’inflexió va ser la dana del 29 d’octubre de 2024, que va deixar 229 morts a la província de València. La gestió d’aquella catàstrofe, convertida en eix de la seua acció de govern per la magnitud de la reconstrucció, ha arrossegat el final de la seua etapa i ha desembocat en la seua dimissió en 2025, després d’assegurar que ja no té ‘força’ per a continuar amb la reconstrucció.
El PP va guanyar les autonòmiques de maig de 2023 sense majoria absoluta i va aconseguir la Presidència mitjançant un pacte de govern amb Vox, el primer que es va tancar a Espanya després d’aquells comicis. Eixe acord li va obrir les portes del Palau, però no va blindar un mandat que ha quedat curt respecte al termini previst.
Precedents i duració dels governs
Només hi ha hagut un president més breu que Mazón: José Luis Olivas. Va arribar al Palau al juliol de 2002 en substitució d’Eduardo Zaplana, que va renunciar per a ser ministre, i va romandre fins a juny de 2003, quan, després de les eleccions autonòmiques, va donar el relleu a Francisco Camps.
En quatre dècades d’autogovern han sigut set els presidents de la Generalitat: cinc del Partit Popular —Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps, Alberto Fabra i Carlos Mazón— i dos del PSPV-PSOE —Joan Lerma i Ximo Puig—.
Tres han deixat el càrrec mitjançant una dimissió, tots del PP: Zaplana en 2002 per a incorporar-se al Govern de José María Aznar; Francisco Camps en 2011, després de ser investigat en la branca dels vestits del cas Gürtel; i Carlos Mazón en 2025, per la seua gestió de la dana.
El president més longeu va ser el primer, el socialista Joan Lerma, amb 13 anys al Palau entre 1982 i 1995. Li va succeir el popular Eduardo Zaplana, que es va mantindre set anys, fins a 2002. Quan va fer el salt al Govern d’Espanya, va triar a José Luis Olivas per als mesos que faltaven i va designar com a candidat a Francisco Camps, qui va ser president huit anys, de 2003 a 2011, i va dimitir dos mesos després de guanyar les eleccions després de ser imputat en el cas Gürtel.
El substitut de Camps va ser Alberto Fabra, que va governar quatre anys, fins que en 2015 va haver-hi canvi de govern i va arribar a la presidència Ximo Puig, al capdavant d’un Executiu de coalició d’esquerres que va durar huit anys.
Amb la seua eixida, Mazón se situa com el segon president més efímer i tanca un mandat marcat per una arribada recolzada en un pacte pioner i per la gestió d’una tragèdia que ho va condicionar tot. La Generalitat queda ara davant el repte de sostindre el ritme de la reconstrucció obert després de la dana.
