Maribel Vilaplana, la periodista que va compartir un menjar de prop de quatre hores amb Carlos Mazón el 29 d’octubre, ha declarat que el president no va saber el que estava ocorrent durant la DANA i que no va apreciar en ell gens de pressa quan li va acompanyar a l’aparcament al voltant de les 18.45.
El seu testimoniatge s’ha prolongat durant més de quatre hores i mitja en el Jutjat d’Instrucció 3 de Catarroja, amb l’objectiu de fixar la cronologia i el grau de coneixement del president aquella vesprada. La jutgessa li va sol·licitar el tiquet de l’aparcament, que no conserva, i la testimoni s’ha compromés a facilitar la seua matrícula perquè l’empresa gestora acredite l’hora exacta d’eixida, una dada clau per a encaixar temps i desplaçaments.
Menjar, trucades i percepció d’urgència
Vilaplana ha explicat que, durant el menjar en El Ventorro, Mazón va atendre crides i missatges, encara que no recorda haver sentit sonar el seu telèfon. Al seu juí, no va estar incomunicat: fins i tot l’amo del restaurant va acostar a la taula uns documents perquè els firmara. Ha insistit que, si haguera sentit el timbre, li hauria suggerit que contestara; per això, si va sonar i no es va respondre, va poder ser que es penjara la crida.
A partir de les 17.30, ella li va proposar eixir del reservat perquè poguera parlar amb tranquil·litat. En eixe tram, ha relatat, va rebre un bon nombre de crides, entre elles una de la llavors consellera d’Interior, Salomé Pradas. Van ser tantes que Vilaplana va traure el seu portàtil per a continuar treballant. En general, ha dit que va escoltar ‘poc’ a Mazón parlar per telèfon, més ‘sentint que parlant’. No li va transmetre el contingut d’eixes converses i, en cap moment, va sentir res sobre la dana, el Cecopi o les pluges, la qual cosa per a ella va reforçar la sensació que en la taula no es va activar cap alerta d’urgència.
Roba, pagament i relat posterior
Un altre punt tractat ha sigut la roba. Mazón va eixir del Palau amb vestit i corbata i va aparéixer en el Cecopi amb camisa i jersei. La testimoni ha indicat que va acudir al menjar amb americana, li la va llevar i es va posar un jersei, però no sap si es tracta de la mateixa peça amb la qual el president es va veure posteriorment. També ha precisat que van menjar productes de temporada, van compartir una botella de vi i no va haver-hi copes després del menjar. Va intentar pagar la seua part, però ell va resoldre amb un ‘ja està’; no va veure datàfon ni va saber com es va abonar l’àgape.
Sobre la conversa, ha assegurat que Mazón li va proposar un lloc directiu en la televisió autonòmica À Punt, oferta que va rebutjar. A més, li va explicar el seu treball i van parlar de l’ús del valencià: a ella li ‘enervava’ que no s’utilitzara més i ell va respondre que no se sentia còmode, per la qual cosa ella es va oferir a assessorar-lo.
La periodista ha admés que a les 17.39 va rebre un enllaç amb un vídeo de les inundacions a Utiel, quan Mazón parlava amb Pradas, però no el va obrir i, per tant, no va poder compartir-lo amb ell. Ha dit que eixe gest de no obrir el tuit li ‘turmenta’.
Segons el seu relat, l’actitud del president en acabar el menjar era distés. De camí a l’aparcament, li va proposar acudir a l’estadi del Llevant UD per a veure el derbi contra l’Elx, club del qual ella és consellera. Van caminar amb normalitat i ella no va advertir presència d’escortes; si n’hi havia, ha assenyalat, no es va adonar. En el pàrquing, va haver de tornar al cotxe abans de pagar perquè el tiquet s’havia quedat dins. En cap moment va percebre senyals de constrenyiment.
Ja de matinada, el 30 d’octubre, va conversar de nou amb Mazón. Segons ha declarat, ell li va dir que ‘havia sigut molt gros el succeït’ i que ‘no va saber res’ durant el menjar. L’endemà passat, la va cridar per a traslladar-li que el seu nom hauria d’eixir per la pressió i que ‘era millor que tallaren tot contacte’. Ella ha afirmat que va patir un atac de pànic i ho va esborrar tot, inclòs el contacte del president.
La compareixença, ha reconegut, va anar emocionalment dura: va esclafir a plorar en diversos moments i va rebutjar parar malgrat que la jutgessa li ho va oferir en almenys tres ocasions. Va dir no trobar-se bé anímicament i que el dissabte anterior va ser atesa en un centre hospitalari per un quadre d’ansietat. També va expressar el seu temor al fet que algú insinue que el president es va desvestir en la seua presència quan li pregunten per les peces que portava. ‘Algun dia podré respirar, deixar de tindre malsons, no sap el que em dol que les víctimes pensen que jo puc anar de víctima’, va lamentar. Fins i tot es va qüestionar com ‘Mazón va poder seguir el menjar amb normalitat, com si no passara res’. Després de respondre a totes les parts, va abandonar el jutjat amb cotxe des del garatge al voltant de les 14.45.
