La majoria dels jóvens té clar que ha d’intervindre quan presència una situació d’assetjament escolar i és conscient que el suport del grup protegix la víctima. Segons les últimes dades, el 67% actua si ha patit, exercit o presenciat assetjament en els dos últims mesos: el 42% intenta tallar la situació encara que no siga amic de la víctima i el 25% ho fa ‘només si és amic’. Així i tot, un 15% creu que hauria d’impedir l’assetjament però no fa res, probablement per por, i un 8% opina que no és ‘el seu problema’. Estes respostes reflectixen que el temor a represàlies, el dubte sobre què fer i la pressió del grup continuen condicionant la reacció de part de l’alumnat.
La majoria de les agressions ocorre davant d’altres companys, la qual cosa convertix als testimonis en peces clau per a frenar la violència. Un 80% de l’alumnat afirma haver treballat en classe què és l’assetjament i com detindre’l, senyal que la prevenció està més present a les aules. Quan s’explica amb claredat quines conductes són inacceptables i com demanar ajuda, el grup passa de ser un simple observador a un factor de protecció.
El suport del grup
Sis de cada deu jóvens considera molt eficaç que tota la classe faça costat a l’estudiant agredit sense deixar-li només. L’evidència apunta al fet que quan el grup protegix la víctima, l’agressor perd reforços i la situació es desactiva. En esta línia, la catedràtica de la UCM María José Díaz-Aguado resumix: ‘L’assetjament cessa si el grup d’iguals fa costat a la víctima’ i afig que treballar en classe sobre com afrontar-lo ‘sembla actuar com una espècie de vacuna que proporciona una certa protecció’. El suport col·lectiu reduïx l’aïllament de qui patix, marca límits clars i activa la intervenció adulta.
Malgrat els avanços, el silenci continua pesant: el 38% de les víctimes d’assetjament escolar i el 55% de les de ciberassetjament no conten el que els ocorre. La normalització del respecte i l’empatia és la via que proposen els especialistes. Díaz-Aguado incidix: ‘L’assetjament és l’antítesi del respecte als drets humans. Si limitem eixe consens en drets humans l’assetjament pot créixer’, i recorda la necessitat de canviar una cultura de domini i submissió en la qual alguns ‘usen la violència per a aconseguir poder’. La directora del Màster en Assetjament Escolar i Mediació de la Universitat Internacional de València, Antonia Martí, coincidix en la recepta: ‘Fomentar l’empatia des de xicotets i un clima de confiança a casa i en el col·legi, que el xiquet de 10 anys s’atrevisca a comptar i sàpia que demanar ajuda no és sinònim de ser feble’. Martí subratlla a més que les famílies tarden de mitjana un any i mig a detectar el que ocorre, la qual cosa reforça la importància de senyals primerencs i canals de comunicació.
Prevenció i noves formes d’assetjament
Els centres multipliquen programes que convertixen als iguals en suport actiu. L’IES Madrid Sud porta una dècada impulsant ‘EnlazHadas‘, iniciativa en la qual el propi alumnat ajuda a companys amb dificultats per a socialitzar, integrar-se o participar. S’organitzen reunions setmanals amb activitats per a reforçar l’autoestima, la personalitat i la verbalització d’emocions. La seua impulsora, la docent Leonor Alcarria, destaca: ‘Se senten segurs, fan vincles amb altres persones i a més el grup exercix com a observatori de convivència’ perquè detecta situacions que poden derivar en assetjament.
La prevenció primerenca també guanya terreny. L’Associació Espanyola de Prevenció de l’Assetjament Escolar assenyala que posar en marxa iniciatives des d’infantil pot reduir en un 67% la presència d’assetjament en els col·legis. Jocs per a expressar emocions, treball d’intel·ligència emocional o concursos de pintura contra el bullying ajuden a prendre consciència a l’inici de curs. En l’entorn digital, la Fundació Cibervoluntarios oferix tallers gratuïts per a previndre, detectar i frenar l’assetjament a través del programa ‘Per a, pensa, connecta’t’.
Al mateix temps, apareixen nous modes d’agressió associats a la Intel·ligència Artificial, la qual cosa exigix actualitzar protocols i formació. Segons Antonia Martí, són molts els docents que busquen formar-se per iniciativa pròpia i ‘tots diuen que senten falta de recursos i estratègies enfocades en la prevenció’. Que el professorat compte amb ferramentes clares facilita identificar senyals, actuar de manera coordinada i sostindre a la víctima.
El repte pendent passa per corregir la conducta de qui agredix. Encara que s’ha avançat en què les víctimes compten la seua situació, costa més modificar patrons de l’agressor: el 65% no parla amb persones adultes sobre la seua conducta. ‘Sens dubte és menys difícil fer costat a la víctima que corregir la conducta d’un assetjador’, admet Díaz-Aguado. Per a orientar el canvi, els especialistes proposen treballar tres plans: fer-los veure que poden obtindre poder sense violència, desactivar la justificació de l’agressió culpant a la víctima i promoure el penediment i la reparació del mal. ‘Quan estos tres canvis -cognitiu, emocional i de reparació- s’integren en un procés global, la seua eficàcia augmenta’.
