Els metges que integren equips d’investigació solen oferir una assistència clínica de major qualitat perquè manegen un coneixement més ampli i actualitzat de les malalties i dels procediments terapèutics. Esta és la principal conclusió compartida en un fòrum celebrat en el Col·legi de Metges d’Alacant, on s’ha subratllat que investigar no és un complement, sinó un motor de millora directa per a l’atenció.
El catedràtic de la UMH i premi Alberto Sols 2025 a la Labor Investigadora Clínica, Domingo Orozco, ha defés que la pràctica científica es traduïx en millors decisions en la consulta. Segons ha explicat, quan un metge combina l’atenció al pacient amb investigació, acaba per ser un ‘millor clínic’ perquè contrasta hipòtesi, domina metodologies i s’exposa de manera constant a l’evidència més recent, la qual cosa li permet ajustar diagnòstics i tractaments amb major precisió.
Orozco ha afegit que, per molt hàbil que siga, un professional ‘no pot saber de tot’ i necessita el suport metodològic d’hospitals, instituts, fundacions o universitats perquè els seus estudis tinguen una verdadera translació clínica. Eixe suport assegura rigor estadístic, seguiment ètic i capacitat per a convertir troballes en protocols aplicables, elements clau perquè la investigació impacte en la pràctica diària.
Alacant, una lliga de primera
La vicedegana de Medicina de la UA, Elena Ronda, ha recalcat que la investigació de la província competix en ‘lliga de primera’. Ho evidencien el volum i la qualitat de projectes finançats amb fons europeus, malgrat la càrrega de tràmits que sovint desanima. Eixa burocràcia alentix calendaris i obliga a dedicar recursos a gestió, per la qual cosa consolidar equips de suport administratiu es torna determinant per a mantindre el ritme científic.
Ronda ha insistit que el treball científic ha d’estar estretament vinculat a la pràctica clínica: ‘no s’investiga per investigar, sinó per a millorar l’atenció als ciutadans’. En eixe sentit, ha apuntat que el teixit empresarial alacantí pot aprofitar el coneixement generat en universitats i instituts per a accelerar la transferència i generar beneficis compartits, des de noves solucions diagnòstiques fins a millores organitzatives en els centres sanitaris.
Des de l’àmbit assegurador, la delegada de Asisa a Alacant, Paula Giménez, ha explicat que la seua companyia canalitza el desenrotllament del coneixement mitjançant una fundació que prioritza iniciatives de menor grandària per a alimentar un ecosistema investigador diversificat. La fundació patrocina 15 càtedres en onze universitats, entre elles una en la UA i tres en la UMH, amb la convicció que la inversió en formació i investigació ‘retorna’ a la societat a través de millors expectatives per als pacients. Este suport continu crea pedrera, facilita vocacions i dona estabilitat a línies emergents.
Ajudes i beques per a més impacte
Per a reforçar eixe impuls, la Fundació del Col·legi Oficial de Metges d’Alacant (FUNCOMA) ha llançat la primera ‘Ajuda Extraordinària a la Investigació Mèdica’, dotada amb 50.000 euros. L’objectiu és impulsar un projecte d’excel·lència amb segell alacantí, d’alta rellevància clínica i potencial impacte social. Una ajuda d’esta grandària resulta clau per a cobrir fases crítiques d’un estudi, des de la definició del protocol fins a la recollida de dades o la validació inicial de resultats.
El president del Col·legi, Hermann Schwarz, ha subratllat que esta aposta busca materialitzar el compromís amb els qui construïxen el futur mèdic de la província, elevant la qualitat assistencial. En la seua primera edició, 13 projectes d’hospitals, universitats i centres d’investigació opten a l’ajuda, que serà l’eix del nou programa ‘Beques LUMED’ de FUNCOMA i la Fundació Navarro-Tripodi, amb una dotació global de 170.000 euros. Concentrar recursos en convocatòries potents permet donar continuïtat a línies amb major projecció.
El nom del projecte beneficiari es revelarà el 27 de novembre en la I Gal·la Beques LUMED, un acte que compta amb la col·laboració de ASISA i que inclourà el lliurament de 23 beques per a estades formatives en institucions nacionals i internacionals, amb categories que abasten des de MIR fins a especialistes sènior. També hi haurà reconeixements a les millors tesis doctorals i casos clínics, una fórmula que impulsa l’excel·lència i nodrix als equips amb noves tècniques i enfocaments apresos fora.
La vicepresidenta del Col·legi, Ana Segura, ha resumit la idea amb un ‘com més sucre, més dolç’: la investigació ‘requerix recursos i professionalització‘, amb partides estables en lloc de suports dispersos. Orozco ha coincidit en assenyalar que estes ajudes poden ser ‘el punt de partida’ per a carreres científiques sòlides, on la previsibilitat financera accelera resultats que tornen a la consulta en forma de millor atenció.
