Ezequiel Garay, exfutbolista del València, va arremetre contra l’actual propietat i va desitjar l’eixida del màxim accionista. ‘Hi ha un problema molt gran’ en el club i ‘fins que no es vaja el de dalt no canviarà’, va afirmar, abans de demanar que Peter Lim marxe ‘pel bé del club’. Les declaracions van arribar en una entrevista en el programa El Cafelito de Josep Pedrerol, en la qual va repassar la seua etapa a Mestalla i el rumb que, al seu juí, va prendre l’entitat.
El central va recordar que va formar part de l’equip que va encadenar dos participacions en la Lliga de Campions i va alçar la Copa del Rei de 2019. Després de trencar-se el lligament creuat anterior, el club no li va renovar i el seu contracte va finalitzar al maig de 2020, un desenllaç que, segons va relatar, va estar marcat per decisions de la direcció amb les quals no va estar d’acord.
Crítiques a la gestió i al rumb esportiu
Garay va sostindre que la seua postura enfront de l’acomiadament de Marcelino va condicionar la seua situació: ‘Em va perjudicar no estar d’acord amb l’acomiadament de Marcelino (llavors entrenador de l’equip), després em vaig lesionar i va ser una grandíssima excusa per a acabar de tirar-me. Em fa mal quan pense en això, per com es va tirar a Marcelino, com ens va deixar a nosaltres, amb el que estàvem aconseguint, i tercer per deixar-me tirat’.
L’exjugador va qualificar de ‘desagraïts‘ als responsables del club i va recordar que ja el va explicar en un vídeo de dotze minuts. ‘Van vindre a demanar-me la baixa voluntària per a poder inscriure a un altre jugador i la vaig donar sense problemes’, va comptar. Va aclarir que la seua intenció no passava per prolongar el seu vincle ni per reclamar compensacions: ‘No vaig demanar que em renovaren, que em donaren diners, no volia res d’això, simplement que m’ajudaren a recuperar-me de la meua lesió i jo m’anava. No era tan difícil, però l’orgull d’esta gent va poder més que ajudar a algú que va donar tot per l’escut, pel club i que va aconseguir grandíssimes coses’.
L’argentí va apuntar directament a l’estratègia esportiva de la propietat. Segons la seua anàlisi, els èxits recents no es van consolidar i es van desmantellar peces clau del projecte: ‘semblava que Lim no volia guanyar: Aconseguixes dos anys seguits de Champions, ganes una Copa del Rei al Barcelona de Messi, Suárez, i al següent any tires a gent que no t’agrada’. Per a Garay, amb algun reforç puntual l’equip hauria continuat competint en la part alta: ‘Si feies algun fitxatge estaries lluitant, no per ser campió de lliga, però sí que barallant a dalt amb els grans. Teníem un equipazo i un grandíssim entrenador (Marcelino), director esportiu (Longoria) i director general (Mateu Alemany)’, va dir.
Afició, futur i el seu referent en la banqueta
Malgrat la frustració per com va acabar la seua etapa, Garay va subratllar el suport que va sentir de la graderia i de nombrosos empleats. ‘A les proves em remet, no alça’, va dir sobre l’estat del club, reafirmant el seu desig que Lim marxe. El contrast, va explicar, va ser la proximitat amb la gent i la connexió que va percebre en el dia a dia.
‘No m’imagine al València en segona perquè vull molt a la seua gent. L’afició m’ha tractat molt bé i molta gent del club també, menys els de dalt. Em sentia molt volgut pel meu futbol i la meua personalitat, sempre he volgut el millor per al club i he donat la cara per l’equip’, va expressar.
També va identificar a Marcelino com el seu gran referent. ‘És un grandíssim amic, ha sabut traure tot el meu futbol, en l’equip en el qual està el fa competitiu i saca el millor de cada jugador. De mi, ha tret tot el futbol que portava dins, els meus millors anys com a futbolista, llevant els de (Miguel Ángel) Portugal, han sigut amb Marcelino’, va apuntar. Amb eixe record, el exdefensa va tancar un relat en el qual va combinar retrets a la cúpula i reconeixement als qui, segons va dir, li van acompanyar i van potenciar durant la seua etapa a Mestalla.
