En el que va de 2025 s’han registrat 41 assassinats masclistes a Espanya —38 dones assassinades per les seues parelles o exparelles i tres menors víctimes de crims vicaris—, mentres cada dia s’han presentat 570 denúncies per violència de gènere i 58 per violència sexual, 14 d’elles per violació.
Amb motiu del 25N, esta radiografia resumix dades oficials que dibuixen la magnitud i les clivelles del sistema: avanços en denúncia i protecció i, al mateix temps, àrees encara per legislar com la violència digital, la vicària o l’econòmica. 570 denúncies diàries equivalen a 23 cada hora, la qual cosa reflectix una pressió constant sobre jutjats, servicis d’atenció i forces de seguretat.
Feminicidis i perfil de les víctimes
Des de 2003 s’han comptabilitzat 1.333 assassinats de dones a les mans de les seues parelles o exparelles i, en 2025, la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere investiga a més el feminicidi de María Victoria, de 60 anys, a Màlaga, ocorregut dissabte passat.
Per comunitats, Andalusia, la regió més poblada, ha registrat el major nombre d’assassinats des de 2003 (278), seguida de Catalunya (215), Comunitat Valenciana (165), Comunitat de Madrid (138), Canàries (86), Galícia (74), Castella i Lleó (65), Castella-la Manxa (60), País Basc (44), Balears (43), Regió de Múrcia (38), Aragó (35), Astúries (32), Navarra (16), Extremadura (15), Cantàbria (11), La Rioja (10), Melilla (5) i Ceuta (3). Esta distribució guarda relació amb el pes demogràfic i mostra que el problema travessa tot el territori.
Com a conseqüència directa d’estos feminicidis, 489 xiquets i xiquetes han quedat òrfens des de 2013. Per edat de les víctimes, la trentena concentra el major nombre d’assassinats (367), seguida de la quarantena (319) i la vintena (249); també s’han registrat 16 víctimes menors d’edat i 115 majors de 70 anys. Per nacionalitat, 913 dones eren espanyoles (68,5%) i 419 estrangeres (31,4%); entre els agressors, el 69,5% eren espanyols i el 30,5% d’un altre país, dades que confirmen que la violència masclista afecta a tots els orígens i classes d’edat.
Després de cometre el crim, 275 feminicidas es van suïcidar (20,6%) i altres 177 el van intentar (13,2%), la qual cosa impedix l’enjudiciament penal en una part substancial dels casos. A més, en la gran majoria no constaven denúncies prèvies contra el presumpte agressor, només figuraven en el 22,2%, una dada que evidencia les dificultats per a activar la protecció abans de l’esclat de la violència extrema.
Des de 2022 també es mesura la violència masclista fora de l’àmbit de la parella o exparella. Entre 2022 i el 30 de juny de 2025, 87 dones han sigut assassinades pel fet de ser-ho: en 54 casos l’agressor va ser un familiar, 11 van tindre una motivació sexual i 21 van ser de caràcter social, la qual cosa subratlla que el risc no es limita a la relació afectiva.
Violència vicària, denúncies i violència sexual
La violència vicària, exercida contra fills i filles de les dones víctimes, és també violència de gènere. En 2025 han sigut assassinats huit menors a Espanya per esta causa. Des de 2013 s’han registrat 65 homicidis vicaris de menors, el 86% perpetrats pels seus pares enfront de la 14% comesa per la parella o exparella de la mare. Després dels crims, 35 agressors es van suïcidar (53,8%) i altres set ho van intentar (10,7%).
A 31 d’octubre de 2025, VioGén tenia registrats a 1.434 menors en risc de ser agredits pels seus pares o per les parelles o exparelles de les seues progenitores. Interior ha detectat 5.870 menors en risc de violència vicària des de març de 2019. Segons l’última macroenquesta, més de 1,69 milions de xiquets viuen en llars en els quals les seues mares patixen violència masclista, un impacte que transcendix a les víctimes directes.
En el terreny de la protecció i la resposta institucional, des de 2004 s’han interposat més de 2,8 milions de denúncies per violència de gènere. En el segon trimestre d’enguany es van presentar 570 denúncies diàries, 23 cada hora. El telèfon 016 ha rebut més de 1,48 milions de consultes i més de 4.500 agressors porten polseres telemàtiques que alerten d’un possible acostament a les seues víctimes. A l’octubre, el Ministeri de l’Interior registrava més de 104.000 casos amb seguiment policial; el 52% afectava dones amb fills menors a càrrec i al voltant del 33% de les víctimes eren estrangeres. Una de cada cinc víctimes ha patit maltractament de més d’un agressor al llarg de la seua vida i quasi 20.000 dones han sigut avisades que el seu maltractador havia agredit prèviament a unes altres. En 2024 es van perpetrar 126.296 fets greus de violència de gènere, un 2,3% més que en 2023 i un 44% més que fa cinc anys.
Interior també registra un augment progressiu de les denúncies per violència sexual. Si en 2022 es posaven 32 denúncies diàries per delictes sexuals i 10 per violació, en el primer semestre de 2024 ja eren 58 per agressió sexual i 14 per violació. En este àmbit, Espanya té un deute pendent amb les víctimes de tràfic i explotació sexual per la falta d’una llei integral i l’escassetat de dades. En 2024 van ser alliberades 632 dones i 15 xiquetes víctimes d’explotació sexual; 249 van ser identificades a més com a víctimes de tràfic. Es calcula que hi ha més de 114.000 dones en situació de prostitució i, almenys, un 24,2% en risc d’explotació sexual i entre un 8,5% i un 15,4% en risc d’haver sigut captades per xarxes de tràfic, una realitat que exigix una resposta més completa.
