Felip VI ha reivindicat el paper de la universitat com a ‘contrapunt de la resignació i la paràlisi’ en l’obertura del curs 2025/2026 de les universitats espanyoles celebrada en el Paranimf de la Universitat de València, acte que ha posat el fermall al 525 aniversari de la institució. El monarca ha iniciat la seua intervenció en valencià i ha sostingut que ‘una universitat activa és sinònim d’una societat saludable’, al·ludint a la seua capacitat per a no deixar que la societat ‘s’acomode en el dogma’, per a imprimir ‘un dinamisme fet de preguntes’ i per a alertar ‘contra qualsevol amenaça de radicalitat, de fanatisme, d’intolerància’.
Ha recordat les paraules de Joaquim Xirau sobre Juan Luis Vives —’nada és la ciència si no influïx en la vida’— i ha articulat la seua intervenció en tres àmbits on eixa relació es fa visible: les TIC i les xarxes socials, la conjuntura global i l’economia i la societat. La tesi de fons ha sigut que el coneixement i la deliberació que es cultiven en la universitat són indispensables per a orientar decisions públiques i privades en moments d’incertesa.
Pensament crític enfront del soroll digital
Sobre les TIC i les xarxes socials, ha advertit que, si no passen per ‘el tamís del pensament crític’, poden convertir-se en ‘enemics de la realitat’. Ha reivindicat que la universitat ‘té un paper clau a l’hora de cultivar eixa capacitat de discerniment’ perquè en ella s’assentisca ‘la conversa pública, raonable i raonada’, base de la democràcia i del progrés. De manera implícita, ha assenyalat que sense eixe filtre la velocitat i la viralitat de l’entorn digital poden amplificar el soroll i les respostes emocionals, desplaçant els fets i el debat informat.
També s’ha referit a la complexa situació de l’orde mundial ‘basat en normes que ens hem donat a partir de 1945’, una crisi coincident amb signes de desafecció en règims democràtics cap a valors de convivència. ‘És esta una deriva perillosa’, ha advertit, recordant que ‘tenim en la història del segle XX alguns exemples inesborrables d’on pot portar-nos’. Enfront d’eixe escenari, ha insistit en el ‘paper importantíssim’ de la universitat com a ‘contrapunt de la resignació i la paràlisi’, és a dir, com a lloc que qüestiona certeses, prevé dogmatismes i sosté institucions obertes al debat.
En l’àmbit de l’economia i la societat, ha assenyalat que de les universitats partixen solucions que impulsen avanços i milloren la vida de les persones. Ha citat reptes com la transició digital, l’emergència climàtica o la provisió futura de servicis públics de qualitat, ‘qüestions complexes que exigixen un enfocament polièdric’ i ‘treballar tots a l’una, l’acadèmia, les administracions, les empreses i els actors socials’. La idea que ha deixat és que la investigació i la transferència de coneixement només es traduïxen en progrés si existix cooperació sostinguda entre tots els agents.
Ha tingut un record per a la tragèdia provocada per la dana del 29 d’octubre de 2024 i ha elogiat el paper ‘compromés’ de la comunitat universitària amb els afectats, un ‘exemple de grandesa d’esperit’, amb iniciatives com ‘Salvem els fotos’ per a ‘ajudar a recuperar’ el patrimoni emocional dels valencians. Amb això ha subratllat que la universitat no sols produïx ciència, sinó que també s’activa quan el seu entorn patix.
A l’acte no ha assistit el president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón. Sí han intervingut la ministra d’Universitats, Diana Morant, la presidenta de la CRUE, Eva Alcón, i la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre.
Universitats i futur democràtic
La ministra ha destacat que el ‘futur democràtic es consolida en les universitats que busquen comprendre el món’, que ‘distingixen el rigor del soroll’ i que ‘garantixen que la nostra joventut puga desenrotllar les seues qualitats i viure una vida digna’. Morant també ha afirmat que ‘urgix actuar’ davant una situació preocupant: el 14% dels préstecs personals a Espanya es destina a pagar estudis universitaris, o jóvens que han de renunciar a estudiar per no poder assumir una vivenda. Ha defés que ‘de tots depén que l’ascensor social de l’educació superior no es detinga’, apuntant a la necessitat de reforçar la igualtat d’oportunitats.
Per part seua, la presidenta de la CRUE, Eva Alcón, ha reivindicat ‘la ciència, la innovació i els valors democràtics’ per a lluitar contra ‘els autoritarismes, els discursos de la por i de l’odi i el menyspreu a la tolerància’. El missatge situa a la universitat com a baluard enfront dels discursos que erosionen la convivència.
La rectora de la UV, Mavi Mestre, ha posat l’accent que la universitat pública ‘és més necessària que mai per a combatre les desigualtats’ i contribuir al progrés del coneixement, i ha reclamat ‘marcs financers suficients i previsibles’ que garantisquen l’exercici responsable del principi d’autonomia universitària. Amb això, ha demanat estabilitat perquè les universitats puguen planificar i respondre amb eficàcia als desafiaments assenyalats durant l’acte.
