La factura per catàstrofes naturals a Espanya va ascendir en 2024 a 11.330 milions d’euros, 6.880 milions més que en 2023. El salt respon, sobretot, a l’impacte de la dana de finals d’octubre en el sud-est, que va concentrar la major part dels danys i va elevar tant les indemnitzacions com el gasto públic associat a l’emergència i a la reconstrucció, segons el Baròmetre de Catàstrofes 2024 de l’Observatori de Catàstrofes.
L’informe desglossa eixe total en 6.335 milions de costos assegurats, 2.450 milions de costos no assegurats inclosos en la factura global, 1.231 milions per actuacions de primera resposta i 1.314 milions d’impacte sobre el PIB. La factura assegurada més que va duplicar la de 2023, quan es va situar en 2.449 milions.
La dana concentra el mal
La dana del 29 d’octubre de 2024, amb 5.260 milions de cost assegurat, representa prop del 83% del total anual assegurat per catàstrofes naturals. Amb eixe colp, la factura assegurada va créixer un 160% respecte a 2023 i va elevar un 34,3% el cost mitjà anual de l’última dècada, que va passar de 1.551 a 2.080 milions. Fora d’eixe episodi, la resta de desastres van generar 1.075 milions en costos assegurats, repartits entre el Consorci de Compensació d’Assegurances (173 milions), Agroseguro (659 milions) i l’assegurança privada (242 milions), la qual cosa reflectix que els sinistres meteorològics van impactar de manera notable al camp i a pòlisses de danys materials.
El total de danys no assegurats va aconseguir 3.287 milions, dels quals 2.451 milions van ser danys directes. Segons el Baròmetre, les pèrdues estimades que van afectar famílies i empreses van fregar els 3.290 milions, la qual cosa implica que l’assegurança només va cobrir al voltant de dos terços dels costos de l’any. Esta bretxa de cobertura obliga a complementar amb recursos propis i amb suport públic part de la recuperació.
Cobertura asseguradora i impacte econòmic
Les actuacions dels servicis de primera resposta i de Tragsa van suposar 1.231 milions, enfront dels 124 milions de 2023, quasi deu vegades més, per la magnitud i la concentració temporal dels danys. L’impacte total en el PIB es va estimar en 1.314 milions, reflectint aturades d’activitat, interrupcions logístiques i costos de reparació que es traslladen a l’economia. A més dels danys assegurats, eixos equips van assumir 100 milions en gastos d’emergència i els Pressupostos Generals de l’Estat van incloure 1.130 milions per a la reconstrucció i la reactivació socioeconòmica de les zones afectades.
L’Observatori de Catàstrofes va destacar que 2024 ha sigut per a Espanya l’any més catastròfic no sols dins del període analitzat des de 2016, sinó també en els registres històrics de riscos extraordinaris que cobrix el Consorci de Compensació d’Assegurances des de 1954.
En la gestió de la dana, el Consorci va assumir 4.954 milions en indemnitzacions, amb suport d’asseguradores privades i equips pericials. Agroseguro va abonar 53 milions i les asseguradores privades, 192 milions. A tot això se sumen 1.135 milions corresponents a sinistres no vinculats amb la dana i abonats pel Consorci, Agroseguro i les companyies privades.
Per habitant, el cost mitjà dels danys en 2024 va ser de 117 euros, enfront dels 28 euros de l’any anterior. La mitjana va estar molt condicionada per la Comunitat Valenciana, on els danys per càpita van aconseguir els 990 euros, senyal que l’episodi va afectar amb especial intensitat a eixe territori i va elevar la dispersió territorial de l’impacte.
