Milers d’atletes han pres València este dissabte, en l’avantsala de la 45 edició de la Marató València Trinidad Alfonso. Este diumenge, 36.000 corredors es donaran cita amb una ambició clara: firmar la carrera més ràpida de l’any en el món. La ciutat ja lluïx la línia blava que guia el traçat de 42,195 quilòmetres i tanques preparades per a anar ‘tancant’ el recorregut conforme s’acoste l’eixida.
Des de primera hora, l’antic llit del Túria ha sigut l’escenari de rodatges suaus i ajustos d’última hora. Els corredors s’han exercitat amb 14 graus de mínima, prop de 24 de màxima i ratxes de vent de ponent. De repetir-se estes condicions, l’edició seria la més calorosa des que la prova va passar del calendari de primavera al de tardor, un factor que obliga a ser prudents amb els ritmes i la hidratació.
Calor, vent i estratègia
El ponent pot deixar trams favorables i altres de cara, d’ací ve que molts participants planifiquen el seu esforç amb màrgens per a no pagar la calor en els quilòmetres finals. En paral·lel, l’organització ha deixat llest l’operatiu del circuit, un traçat que en els últims anys ha demostrat ser dels més ràpids del món i que convida a buscar parcials ambiciosos sense perdre la regularitat.
L’objectiu declarat és que la Marató siga el més veloç de 2025, la qual cosa implicaria rebaixar en hòmens el 2.02:16 de Sabastian Kimaru a Berlín i, en dones, el 2.14:57 de Hawi Feysa a Chicago. Entre els candidats masculins destaquen l’etíop Sisay Lemma, plusmarquista de la prova gràcies al seu 2.01:48 en 2023, el kenià John Korir i el també etíop Gemechu Dida. En clau europea figuren l’alemany Amanal Petros, l’italià Yemaneberhan Crippa, els britànics Phil Sesemann i Alex Yee, a més del plusmarquista espanyol Tariku Novals.
En la categoria femenina apareixen com a principals aspirants Peres Jepchirchir, Joyciline Jepkosgei i Amane Beriso. En la línia d’eixida, en clau espanyola, també estaran dos olímpiques a París 2024: Ester Navarrete i Meritxell Soler. La nòmina d’elit, unida a un circuit ràpid, reforça l’expectativa de grans registres si el clima acompanya.
Premis i rècords en joc
Els premis establixen un marc competitiu que espenta a buscar marques ambicioses. En hòmens, la victòria estarà dotada amb 35.000 euros si el temps és superior a 2 hores i 6 minuts, i amb 75.000 si es baixa de 2 hores i 4 minuts. En dones, una guanyadora per damunt de 2 hores i 22 minuts rebrà 35.000 euros, i 75.000 si aconseguix córrer per davall de 2 hores i 19 minuts. A més, continua vigent la recompensa d’un milió d’euros oferida per Juan Roig per a qui bata un rècord del món a València. Si cau el rècord de la prova hi haurà una prima de 30.000 euros, i de 25.000 en cas de rècord d’Espanya.
En l’econòmic, l’organització ha venut 36.000 dorsals, un ingrés que cobrix una mica menys del 70% d’un pressupost superior a huit milions d’euros. Amb un 67% de corredors estrangers, s’apunta a un rècord de gasto a la ciutat, un impacte que s’estén a hotels, restauració i comerç durant el cap de setmana de carrera.
La jornada suposarà també un repte logístic. Per a facilitar els desplaçaments de participants i públic, trens i tramvies començaran a circular des de les 6 del matí. L’eixida està fixada amb el seu primer ‘tret’ a les 8.15 hores en el Pont de Montolivet, amb diverses afectacions en les línies 10, 4 i 8 del tramvia. El metre sumarà servicis especials als habituals d’un diumenge per a agilitzar la mobilitat al llarg del matí.
Amb la ciutat ja bolcada en l’esdeveniment, València encara la gran cita amb la vista posada en els cronos. Si la calor i el vent ho permeten, la combinació de circuit ràpid, elit potent i un públic nombrós podria traduir-se en una jornada de temps de referència.
