Un total de 632.369 contractes de lloguer finalitzaran en 2026 i afectaran més de 1,6 milions de persones. Per a una llar amb renda mitjana, la renovació tindria un augment estimat de 1.735 euros a l’any. L’impacte no és homogeni: a Balears el sobrecost mig es dispararia fins a 4.615 euros i en la Comunitat Valenciana aconseguiria 2.686 euros, segons càlculs del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 a partir de l’última Enquesta de Condicions de Vida.
Si s’afigen els contractes que potencialment expirarien en 2027, el nombre total de persones exposades a revisions de preu frega els 2,7 milions. Això significa que, en els pròxims dos anys, una part rellevant del parc de lloguer haurà de renegociar condicions o assumir pujades que, de mantindre’s, encaririen el cost anual de la llar.
Per al conjunt del país, s’estima eixe increment anual de 1.735 euros en una llar amb renda mitjana. El 4 de desembre, el ministre Pablo Bustinduy ja va avançar eixa xifra i va urgir a prioritzar una pròrroga dels contractes que venceran al llarg de 2026. La intenció és esmorteir un salt de preus que, d’una altra forma, podria traslladar-se de manera immediata a les economies familiars.
Comunitats amb major impacte
L’augment previst seria més intens a Balears, amb 4.615 euros a l’any, seguida de la Comunitat Valenciana amb 2.686 euros. Després d’elles apareixen Canàries amb 2.267 euros i Madrid amb 2.042 euros. Per damunt dels 1.000 euros també figuren Cantàbria amb 1.969 euros, Andalusia amb 1.952 euros, La Rioja amb 1.408 euros, Castella-la Manxa amb 1.131 euros, Astúries amb 1.087 euros i Murcia amb 1.013 euros. Este mapa reflectix una pressió particularment forta en territoris amb major demanda de vivenda en lloguer i menor disponibilitat d’oferta.
En el càlcul d’estes pujades s’exclou a Catalunya, que compta amb zones tensionadas que abasten al 80% de la seua població, així com al País Basc i a Navarra, les realitats del qual no apareixen en el Panell de Llars pel seu règim foral. Així i tot, si s’atén el volum de contractes amb venciment, els més nombrosos es concentren a Madrid, amb 145.881 lloguers que afectarien 404.090 persones, seguida de Catalunya amb 112.728 contractes i 300.984 persones, Andalusia amb 85.491 i 213.728, i la Comunitat Valenciana amb 62.523 i 155.057 afectats. En estos territoris, la renovació massiva obligarà a planificar pressupostos i a accelerar negociacions entre propietaris i inquilins.
Pressió sobre els inquilins i context de preus
Entre octubre de 2020 i octubre de 2025, el preu del lloguer ha augmentat un 34,3% de mitjana, segons dades d’Idealista. Arrendar una vivenda de 80 m² ronda ja els 1.160 euros al mes, uns 300 euros més que fa cinc anys. Esta tendència encarix l’entrada a nous contractes i agreuja la revisió dels existents, perquè el punt de partida és cada vegada més alt.
A més, el 36,42% de les llars que viuen en lloguer destina més del 30% dels seus ingressos a pagar-ho i més de 2,5 milions de persones es troben en situació de vulnerabilitat financera. Amb estos nivells d’esforç, una pujada anual com l’estimada pot espentar a moltes famílies a ajustar altres gastos bàsics o a buscar alternatives de vivenda menys cèntriques o amb menys superfície.
En este context, Sumar defén una renovació automàtica dels contractes que vencen en els pròxims mesos limitada a la variació de l’IPC, i continua a l’espera d’una resposta del PSOE. Una mesura d’este tipus introduiria previsibilitat i contenció en un mercat tensionado, al mateix temps que donaria marge als inquilins per a absorbir l’impacte sense desbordar el seu pressupost.
