Juanfran Pérez Llorca ha avançat que el primer que demanarà a Pedro Sánchez en la reunió pendent ‘és ‘coordinació‘ per a afrontar la reconstrucció de la Comunitat Valenciana després de la DANA d’octubre de 2024. Ha lamentat que els responsables polítics es barallen mentres les persones afectades no han recuperat la normalitat i ha expressat la seua ‘vergonya’ per l’absència, a hores d’ara, d’una comissió mixta de treball.
El president ha subratllat que la coordinació entre administracions és clau per a evitar duplicitats, agilitzar l’avaluació de danys i ordenar les ajudes, de manera que la reconstrucció avance amb criteri i calendari. Ha insistit que una comissió mixta serviria per a alinear prioritats i que tots remen en la mateixa direcció, des dels ajuntaments fins al Govern central.
En la cita amb Sánchez, encara sense data, ha explicat que també reclamarà un paquet d’assumptes pendents: infraestructures, la reforma del finançament autonòmic, regularitat en els pagaments del FLA i que l’Estat assumisca inversions que la Generalitat ha suportat i que han generat deute. Ha defés que estes mesures donarien estabilitat pressupostària i permetrien dedicar més recursos a la recuperació.
Sobre el panorama polític, ha considerat que Pedro Sánchez hauria de convocar eleccions al no comptar amb estabilitat de govern. En canvi, ha qualificat de ‘irresponsabilitat’ un avançament electoral en la Comunitat Valenciana i ha advocat per esgotar la legislatura per a centrar esforços en la reconstrucció. Ha apuntat que obrir ara un cicle de campanya desviaria energies i allargaria decisions que els damnificats necessiten com més prompte millor.
Pérez Llorca ha afirmat que no ha pensat encara en el Congrés del PPCV que haurà de designar al candidat a 2027, perquè té els seus esforços bolcats en la reconstrucció. Tampoc li inquieta que se li titlle de president interí, convençut que el PP acaba triant les millors opcions. Sobre Francisco Camps, ha dit que admira el seu ‘optimisme’ en augurar majories absolutes i que ‘puga desaparéixer Vox’. Ha contat que ja ha parlat amb ell en una breu conversa de cinc a set minuts i que també vol escoltar els expresidents Ximo Puig i Joan Lerma per a arreplegar la seua visió institucional.
Acords amb Vox i busca de pactes
El president s’ha referit a l’acord d’investidura amb Vox per a destacar que ha sigut l’únic partit que ha volgut pactar amb el PP i que ha mostrat ‘més responsabilitat’ i ‘altura de mires’ que PSOE i Compromís. Així i tot, ha assegurat que està disposat a parlar amb tothom i que veuria més fàcil arribar a acords amb els socialistes ‘si tornara el PSPV’ i el partit no tinguera ‘tanta dependència del PSOE i del sanchismo’.
En eixa línia, ha defés que la Radiotelevisió Valenciana reflectisca a totes les formacions de Les Corts i que la Mesa del Parlament valencià siga plural. Ha proposat corregir l”anomalia’ que patixen alguns òrgans estatutaris pel ‘bloqueig partidista‘, perquè la seua renovació exigix entesa entre distints. També ha negat haver assumit l’ideari de Vox: ha remarcat que són forces distintes i que discrepen en qüestions com l’autogovern o a portar uns certs debats a extrems que ell no compartix.
Amb tot, ha assenyalat que no té complexos per a abordar assumptes que preocupen la societat, com la immigració irregular enfront del que denomina ‘hipocresia de l’esquerra’, o les polítiques verdes europees que considera ‘impossibles de complir’ per a determinats sectors, i per a les quals demana ‘flexibilització’. Ha afegit que entre els afectats es troben pescadors i agricultors valencians, per la qual cosa reclama equilibri entre objectius ambientals i realitat econòmica.
Llengua, institucions i sanitat
Respecte a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, s’ha declarat defensor d’este òrgan estatutari i ha advertit que qüestionar les institucions públiques des de la política pot acabar desacreditant-les davant la ciutadania, una cosa ‘perillosa’. Ha explicat que té una conversa pendent amb la seua presidenta, Verónica Cantó, a qui traslladarà la possibilitat d’introduir canvis que facen a l’entitat més flexible amb el valencià, de la mateixa manera que, al seu juí, la RAE s’adapta a la realitat.
Ha assenyalat que la RAE acull accepcions d’altres països i s’ajusta a l’ús viu de l’idioma, mentres que amb el valencià a vegades es percep que ‘o parles normalitzat o comets errors’. Per això demana ‘més flexibilitat‘, convençut que això facilitaria la convivència lingüística i l’ús social de la llengua.
Finalment, s’ha referit al concert sanitari amb el grup Ribera per a defendre la col·laboració públic-privada en Sanitat, que, ha dit, es planteja sobre criteris de ‘eficiència i eficàcia’.
