El tercer balanç anual sobre discriminació quotidiana per racisme i xenofòbia a València constata noves barreres d’accés a drets bàsics per a persones migrants, amb casos que van des de demores de més d’un any en el cobrament de la Renda Valenciana d’Inclusió fins a comunicacions reclamant 30.000 euros per tractaments de càncer a pacients sense cobertura reconeguda. El diagnòstic descriu un cercle que combina traves administratives, precarietat i por, amb un efecte directe en la salut, els ingressos i la integració quotidiana.
L’informe, impulsat per entitats com a CEAR-PV, Moviment per la Pau, València Acull i la Campanya CIEs NO, recorre àmbits clau: padró municipal, vivenda, servicis socials, Centres d’Internament d’Estrangers, cites en estrangeria, exclusió financera, ocupació i cures, educació i la gestió després de la DANA. El fil comú és que procediments pensats per a garantir drets acaben convertint-se en barreres quan fallen els terminis, la informació o els canals d’accés.
Bretxes en padró i servicis socials
El padró, porta d’entrada a l’atenció sanitària, l’escolarització o les ajudes socials, continua presentant obstacles malgrat millores en el sistema de cites: persistix la bretxa digital, es registren col·lapses i es detecten errors o instruccions desmotivadoras en l’orientació municipal sobre l’empadronament especial. Quan l’alta es retarda, les persones queden fora del circuit de prestacions, encadenant demores en altres tràmits.
Per als qui són al carrer, a la falta de recursos se sumen discursos d’odi i dinàmiques de criminalització. L’informe arreplega multes per pernoctar o per instal·lar una tenda de campanya per a refugiar-se de la calor extrema; en el cas de les dones, s’usa a més com a protecció enfront d’agressions, a les quals estan ‘moltíssim més exposades’. Estes sancions consumixen ingressos escassos i alimenten la desconfiança cap a l’administració.
El document alerta també de la proliferació d’empreses dedicades a la desocupació de vivendes i qualifica que puguen ser contractades per a exercir ‘funcions parapolicials’ com un fet ‘#greu i antidemocràtic‘. Este tipus de pràctiques facilita desallotjaments expressos i genera major inseguretat entre famílies vulnerables.
En llars amb menors, especialment dones soles, persistix la por d’acudir a Servicis Socials per temor a perdre la custòdia. L’efecte dissuasiu retarda sol·licituds d’ajuda i agreuja situacions de pobresa i dependència.
CIE de Sapadors i obstacles legals
Sobre el CIE de Sapadors, el balanç afirma que les persones internes ‘continuen patint deficiències en els servicis (mala alimentació, atenció mèdica limitada, inexistència d’atenció psicològica) i, sovint, un tracte deshumanitzat per part de la policia’. Esta precarietat reduïx la capacitat de detectar malalties i altres vulnerabilitats, i afig estrés als qui ja estan en una situació de privació de llibertat.
En el pla registral i de protecció a la infància, nombroses oficines del Registre Civil a la província de València rebutgen la inscripció per simple presumpció de nacionalitat a menors de famílies migrants quan els seus progenitors no tenen residència legal. L’informe també detecta casos en els quals la Fiscalia de Menors nega el reconeixement de la minoria d’edat malgrat la documentació aportada. La conseqüència immediata és la inseguretat jurídica: adolescents que queden sense documentació o amb drets limitats per a estudiar, treballar o accedir a prestacions.
Després de la DANA, el balanç descriu situacions que van impedir acollir-se a regularitzacions extraordinàries i que van afectar la continuïtat vital: una persona amb infecció bacteriana sense seguiment sanitari, interrupcions educatives en menors, acomiadaments sense causa legal i augment de l’ocupació informal. L’emergència, lluny de corregir vulnerabilitats prèvies, les va fer més visibles.
En matèria de prestacions, es detalla el cas d’una dona d’origen brasiler, trans, reconeguda com a víctima de violència de gènere i d’explotació sexual, per a qui es va tramitar amb urgència la Renda Valenciana d’Inclusió. L’ajuda es va demorar més d’un any per incidències documentals relacionades amb l’adequació al seu nom i identitat de gènere. L’informe subratlla que requisits de coherència documental, si no es gestionen amb perspectiva de drets, es convertixen en colls de botella que prolonguen el risc i l’exclusió. ‘Valorem com una cosa fonamental l’ampliació de pressupost per a personal i la major dotació de mitjans materials per a l’atenció. Però si els qui es troben en primera línia no canvien la seua perspectiva respecte a les persones migrants, continuaran actuant com una estructura que reforça la segregació i l’exclusió en lloc de pal·liar-la’, sosté el document.
En salut, les comunicacions que reclamen 30.000 euros per tractaments oncològics a persones sense cobertura efectiva generen por d’acudir a consulta i afavorixen interrupcions de teràpies crítiques. El resultat és una deterioració evitable de la salut i un cost social major a mitjà termini.
El balanç conclou amb un avís sobre el context polític i social: ‘en plena expansió de l’extrema dreta en el nostre territori, on ja es troben en les institucions i en el govern, però també a nivell estatal i global, els drets de les persones migrants i les polítiques de redistribució social són dos eixos de disputa democràtica que no podem abandonar’. Les entitats criden a sostindre esta agenda i a corregir les barreres detectades perquè la normativa es traduïsca en drets efectius.
