Francisco Camps ha defés que no ha sigut ‘optimista’ sinó ‘realista’ en oferir-se al PP com a candidat a la Generalitat, convençut que pot aconseguir una majoria absoluta. Ho ha sostingut després de presentar l’equip de campanya amb el qual s’ha postulat per a liderar el PPCV i optar a la Presidència de la Generalitat, reivindicant que el centre dreta torne a tindre governs estables i no estiga pendent d’altres partits ni a l’espera que li donen ‘la vegada’.
El exdirigente popular ha remarcat que la seua ha sigut ‘la millor candidatura possible’ per a guanyar les autonòmiques, siguen quan siguen, secundant-se en un ‘recorregut institucional’ que, al seu juí, ningú posseïx, ‘ni el president actual, ni el que es va anar, ni els d’abans’. També ha matisat que, si la militància decidira una altra opció, ho ha assumit ‘amb absoluta naturalitat’.
Un congrés massiu i urgent
Camps ha detallat tres vies per a ser nominat: per designació de la direcció nacional, per un congrés de compromissaris o per un congrés ‘massiu’ en el qual vote tota la militància, fins i tot els qui no estiguen al dia de les quotes i els simpatitzants que s’inscriguen. Eixa ha sigut la fórmula que ha assenyalat com preferida per a obrir el procés i mesurar forces en les bases del partit.
En paral·lel, ha reclamat un congrés urgent del PPCV que elegisca dirigents, designe candidats i renove el discurs polític. Ha descrit al partit com ‘una piràmide invertida’, amb molt pocs militants per a la responsabilitat assumida, i ha fixat com a horitzó tornar a ‘50.000, 60.000 o 70.000 militants en actiu’. També ha considerat que falta mobilització i ha advocat per obrir noves seus —ha recordat que ell tenia una per districte i s’han tancat algunes— per a explicar el projecte a la militància i recuperar la potència d’una Comunitat que ha dit notar ‘desvertebrada’, amb l’objectiu que tinga ‘més pes’ a Madrid i a Europa.
A més, ha subratllat que l’actual secretari del PPCV, Juanfran Pérez Llorca, no va ser triat en l’últim congrés, sinó designat posteriorment per Carlos Mazón per a substituir a María José Catalá en eixa responsabilitat. En eixe context, ha considerat ‘impossible’ que ell supose un problema per al PP i ha apuntat que, en tot cas, ho seria per a ‘algun dirigent’.
Relació amb la direcció i horitzó electoral
L’ex president ha lamentat que no ha tingut ocasió d’exposar el seu projecte a la direcció del partit: ni des de l’àmbit regional, amb Pérez Llorca o el seu predecessor, Carlos Mazón, ni des de la direcció nacional li han anomenat. Així i tot, ha sostingut que tot el PP coneix el que pretén, perquè l’ha explicat públicament i no en ‘reunions en lloc estrany’.
Preguntat per com explica eixa actitud, ha assenyalat que té la seua opinió però no ha de donar-la ara, perquè és un militant disciplinat. Ha avançat que respondrà en els àmbits interns quan se li pregunte pel que està passant en el PPCV, i ha admés que la seua resposta ‘no és una cosa agradable d’escoltar’.
Sobre la possibilitat de concórrer sota altres sigles si no fora candidat del PPCV, ha assegurat que no vol ‘una altra cosa’ i ha reivindicat que ha ‘construït este partit’ des de 1982. Per això, ha emplaçat a centrar els esforços a recuperar als qui han deixat de votar al PP, reactivar la militància i reforçar la capil·laritat territorial mitjançant seus per a competir amb garanties en les pròximes autonòmiques.
