La secretària general del PSPV-PSOE i ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha lamentat que el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, continue abrigallant a Carlos Mazón, permetent que coure més que un diputat ras i sense exigir-li l’acta. La dirigent ha vinculat estes crítiques a la gestió de la dana i ha situat les seues declaracions instants abans de participar en la IV Trobada Internacional Renowagro, centrat en innovació i sostenibilitat agroalimentària.
Crítiques per la gestió de la dana
‘Li demanaria al president que respecte la intel·ligència dels valencians, no se’ns esborrarà de la memòria el maltractament a les víctimes, un maltractament que continuen practicant perquè continuen vetant la seua compareixença en la comissió de Les Corts’ d’investigació sobre la dana, ha afirmat. Amb això, ha insistit que la falta d’explicacions públiques prolonga la sensació de greuge entre els afectats.
El PSPV ‘si que li exigix a Mazón que abandone l’acta, perquè el seu cap de gabinet ens ha mentit. Va dir que Mazón no va condicionar el que va ocórrer la vesprada de la dana i és mentida -ha afegit-. Ens han contat que les decisions en el Cecopi les van prendre els tècnics, i és mentida’. Morant ha subratllat que, al seu juí, s’ha posat en qüestió la cadena de comandament i la transparència en moments crítics.
‘A les 17.30 hores els tècnics ja estaven aconsellant que s’enviara una alarma a la població, i no obstant això ells ho van impedir no sabem per quines raons. Aquells missatges de ‘Sale, no confines’ són una barbaritat i no hi ha blanqueig possible’, ha subratllat. Per a la dirigent, impedir una alerta quan es recomana activar-la minvament la prevenció i la confiança ciutadana.
Per a Morant, ‘per molt que vulga vendre’s de president trempat, Pérez Llorca continua maltractant a les víctimes, continua blanquejant a Mazón’. Ha interpretat que, darrere d’eixa imatge, persistix una falta d’empatia institucional i una prioritat per la defensa política enfront de la rendició de comptes.
Segons el parer de la dirigent socialista, les recents visites de Pérez Llorca a localitats afectades per la dana i governades pel PSPV ‘evidencien que la Generalitat va estar desapareguda’. ‘Quina espera, que se li reba amb una banda de música?’ Ha afegit que ‘li vam veure apuntar-se als barrancs i als llits on estan les obres que està fent el Govern. Ho vam veure a Picanya veient com s’estan tornant a alçar eixes passarel·les. Per exemple, la passarel·la María Cambrils, la que no es van assabentar que s’afonava i per això no van enviar l’alarma’, ha detallat. Amb este relat, ha volgut evidenciar un contrast entre els avanços d’obres i la resposta institucional que, segons sosté, va arribar tard.
Morant ha retret al president que no s’haja compromés amb infraestructures que sí que són de la seua competència com la reconstrucció de col·legis. Ha advertit que les demores en estes decisions prolonguen la incertesa de famílies i alumnat que aspiren a recuperar la normalitat després del temporal.
Reunió amb Sánchez i exigències econòmiques i de vivenda
Sobre la reunió que mantindran dimecres que ve el president del Govern, Pedro Sánchez, i Pérez Llorca en el Palau de la Moncloa, Morant s’ha mostrat convençuda que el segon ‘no podrà sostindre la faula que la Generalitat ho ha fet tot després de la dana. Un no es pot coordinar amb un pes mort, com ha sigut la Generalitat. No han fet res’, ha precisat. En la seua opinió, esta trobada ha posat el focus en les responsabilitats assumides després del temporal i en la necessitat d’aclarir la coordinació institucional.
‘El president li atendrà, com no pot ser d’una altra manera, igual que s’ha reunit amb tots els presidents autonòmics. Espere que Pérez Llorca vaja amb actitud positiva, que accepte la condonació del deute de 11.000 milions i el pla de vivenda proposat pel Govern, condicionat això sí al fet que aplique la Llei de Vivenda i que deixe el negacionismo en la seu del PP o la de Vox, no sé en quin de les dos treballa’, ha conclòs. Morant ha lligat les dos mesures a un canvi d’actitud que, al seu juí, permetria canalitzar acords i atendre necessitats urgents de la ciutadania.
