El cozy crime, la cara més amable i menys truculenta de la ficció criminal, viu un auge global que comença a calar a Espanya. Marina Sanmartín se suma a eixa ona amb ‘La doble desaparició d’Abril del Pi’ (Salamandra), una novel·la que arriba esta setmana i que situa l’enigma per davant del morb.
Sanmartín defén que este subgènere oferix històries ‘més innòcues, menys terribles, menys sagnants’, amb un to lúdic i un punt d’humor que busca la complicitat del lector. En una època que la mateixa autora qualifica de ‘convulsa’ i plena de ‘coses terribles’, des de successos imprevistos fins a la ‘amenaça de guerra constant’, la intriga amable funciona com a refugi: permet concentrar-se en el joc del misteri sense recrear-se en la violència.
Doble homenatge a Agatha Christie
La novel·la ret homenatge a les grans autores britàniques dels anys 20, especialment a Agatha Christie, però està arrelada a l’Espanya del segle XXI. La trama principal es repartix entre una llibreria de Madrid al desembre de 2024 i la València dels anys 90, un contrast temporal que l’obra utilitza per a creuar records, identitats i secrets.
La picada d’ullet a Christie va més enllà del to. La protagonista és una llibretera anomenada Àgata i el misteri gira entorn de la desaparició d’una cèlebre escriptora de novel·la negra, Abril del Pi. L’autora evoca així el cèlebre episodi de 1926 en el qual Christie va desaparéixer durant onze dies i, en ser reconeguda en un balneari, va al·legar amnèsia; un mite literari que Sanmartín reinterpreta des de claus actuals.
Per a lectors avesats, el text està ple de referències generacionals: ressons de pel·lícules com ‘El secret de la piràmide’, ‘Heat’ o ‘El silenci dels corders’, i una reivindicació de Vicente Blasco Ibáñez, l’obra mestra de la qual, ‘Canyes i fang’, s’entrellaça amb la investigació. Al fons batega una reflexió sobre la identitat i sobre la crueltat infantil, assumptes que en els 90 eren tabú i que hui es compten més en abordar l’assetjament o el suïcidi.
L’auge del gènere i una possible saga
Segons el parer de Sanmartín, la supervivència del policíac no és casual. ‘A hores d’ara tinc claríssim que la ficció criminal literària és incombustible‘, ha dit. Per a ella, el gènere perdura perquè s’adapta als temps i modula la seua intensitat segons el que demana l’època.
D’ací ve que el cozy crime haja guanyat tracció: oferix una via de fuita sense perdre la intel·ligència de l’enigma. ‘Pots llegir misteri sense sentir l’horrible que és el món’, resumix l’autora, guanyadora en 2022 del premi a millor novel·la de València Negra per ‘Les mans tan xicotetes’.
A més d’escriptora, Sanmartín és llibretera i periodista cultural. En els últims huit anys ha exercit la crítica de novel·la negra i ha dedicat un assaig a recórrer la història íntima de les llibreries, espais que concep alhora com a espill del món i refugi. Eixe imaginari connecta amb una tendència en auge: el ‘cozy crime en llibreries’. L’editorial Ànima publica una sèrie de misteris ambientats en estos comerços, fins ara firmats per autores estrangeres.
‘La doble desaparició d’Abril del Pi’ és la sexta novel·la de Sanmartín, però ella assegura que, pel canvi de to, la sent en part com una primera vegada i no descarta que inaugure una saga si la recepció acompanya. ‘Tinc la sensació que, a més d’una història, he creat un món’, afirma.
Eixa pulsió de refugi no implica mirar a un altre costat. ‘L’única utilitat de les tragèdies terribles és que quan arribe la següent s’actue de manera diferent’, ha subratllat. En referència a l’accident ferroviari de Adamuz (Còrdova), que ha deixat almenys 39 morts, afig: ‘Ahir jo vaig veure a (el president andalús) Juanma Moreno a les dos del matí en les vies del tren’. I conclou: ‘A València, encara estan esperant a Mazón’.




